• Qvis Svm (català/castellano/english)

Tag Archives: stanley kubrick

Reconstrucció Històrica? Per què?

26 dimecres juny 2013

Posted by jordigarrido in Atemporal, s. XIX-XX

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

agora, art, barcelona, barcino colonia romae, barcino oriens, BBC, Ben-Hur, Borja, catalonia, catalunya, espartac, espartaco, Goethe, historia, history, humanitats, humanities, ken follet, living history, lowenthal, modernisme, Quo Vadis, reconstrucció històrica, reconstruccion histórica, reenactment, Roma, rome, spartacus, stanley kubrick, tarraco viva, umberto eco, XIX, XX

Aquesta és una entrada diferent a les que habitualment es poden trobar en aquest blog, però espero i desitjo que els nostres lectors i lectores no els hi molesti que avui dediquem aquesta entrada a fer una reflexió entorn a la consideració de la reconstrucció històrica. Val a dir també que en aquest cas som tots dos regents d’aquest blog els que firmem aquest breu article.

Els passats dies 8 i 9 de Juny, els dos escriptors habituals d’aquest racó de la xarxa vàrem participar a les Barcino Colonia Romae (fig.1), organitzades pel grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens. Però, quin és l’origen d’aquest fenomen?

fig.1 – Barcino Colonia Romae MMXIII, escenificació del Commentariolum Petitionis de Marc Tul·li Ciceró.

La Reconstrucció Històrica no és pas una activitat nova, doncs els romans ja feien quelcom similar per exemple en els tipus de gladiadors, que emulaven  en principi als pobles que s’havien anat annexionant a l’ Imperi. D’altra banda, les recreacions de batalles importants en amfiteatres i espais d’oci va ser, durant tota la història romana, quelcom habitual.

I per a què els hi servia als romans, reconstruir la seva Història? En primer lloc per a no oblidar-la, i en segon lloc per a commemorar grans fites de la seva societat, de la qual n’estaven orgullosos. Però no van ser pas els únics en fer-ho, doncs durant el Renaixement italià es van recuperar progressivament els valors clàssics i amb aquests la història escrita pels mateixos, així com durant el Romanticisme es van buscar les arrels de les diverses nacions a l’Edat Mitjana, i això ho veiem reflectit en totes les arts, des de les pintures de Friedrich (fig.2) fins a l’obra literària de Goethe passant per per les òperes de Donizetti.

qui no sap dur la seva comptabilitat per espai de tres mil anys es queda com a ignorant en la foscor i únicament viu al dia.

Aquestes paraules del pensador i escriptor alemany Johann W. von Goethe venen a dir que nosaltres, com a societat, no som res sense la Història que ens precedeix, cal recordar-la, emprar-la en la nostra vida quotidiana, aprendre d’ ella; la vida és curta i la nostra història molt llarga, així doncs podem dir que la Història és quelcom imprescindible per a una societat culturalment sana.

El mateix David Lowenthal a la seva ja clàssica obra  El passat es un país estrany (1985), dedica un apartat a parlar de la fascinació que crea la història en tots els àmbits de la vida, ja sigui a la lectura amb obres de narrativa històrica (qui no recorda del boom de les obres de Ken Follet o l’èxit d’Umberto Eco amb “el Nom de la Rosa“), per sèries de televisió com Els Borja, Els Tudor, Roma o pel·lícules ja clàssiques com Ben-hur, Quo Vadis, Espartac o de més modernes com Agora.

fig.2 – Kaspar David Friedrich: L’abadia al mig del bosc (1810)

Totes aquestes recreacions del passat (més o menys fidedignes) son el resultat de la demanda del públic a les grans cadenes de televisió, editorials, promotors… Si no hi hagués un interès per part del públic, aquestes “Grans entitats” no posarien en marxa la extremadament costosa maquinària necessària per a produir aquestes obres.

I en aquest context és quan comença l’època de les recreacions històriques com a una nova forma d’experimentar la Història des del present, poder veure com es feien les coses a l’antiguitat, tot sentiint el dolç cant de la musa Clio explicant-nos una història, la Història, amb tot luxe de detalls.

És a partir dels anys 60 del s. XX quan comencen a aflorar els primers grups  de recreació històrica a Estats Units per a commemorar la seva guerra civil (1861-1865), i a partir d’ aquí s’assenten les bases per a l’extensió d’aquest fenomen pel món anglosaxó, arribant a Anglaterra on hi ha una gran activitat de grups de recreació/reconstrucció de totes les èpoques, fins i tot del s.XX. Des del nord d’Europa es va anar estenent la influència amb més o menys èxit propiciant la formació de associacions o grups de recreació arreu.

Però arribem a la gran pregunta: Per a què serveix la Reconstrucció Històrica?

La resposta a aquesta pregunta sempre la dono parafrasejant al professor Ricard Llop Altés, alma mater del projecte Barcino Oriens, a qui tots dos administradors d’aquest blog devem la nostra devoció per la cultura i les humanitats.

La resposta en qüestió es pot contestar triplement:

  • Veure – Implica representar activitats que ens apropin a una part de la història que,  tot i estar separada de nosaltres per grans períodes de temps, ens pot arribar a ser propera.
  • Sentir – Implica dur a terme allò que veiem de la manera més propera possible a l’espectador, de forma que es puguin assimilar els conceptes claus fàcilment. És una adaptació del tòpic horacià “docere et delectare“.
  • Tocar – Fa referència a reconstruir els objectes, artefactes, vestits i realitats que es donaven antigament, és doncs, el que es coneix com a arqueologia experimental. Tot allò que es recrea està fet seguint restes arqueològiques i emprant en la mesura del possible les eines més properes a les que hi havia en el període a imitar.

En definitiva, el que es busca es relacionar de manera activa el present, el moment que vivim, amb el passat que ens ha portat fins aquí.

Tanmateix, com en tots els aspectes de la vida, hi ha tants adeptes com detractors d’aquesta activitat. Per això des d’aquí us convidem a donar la vostra opinió en una petita enquesta que podeu completar a continuació.

Esperem que aquest petit article us hagi aclarat els possibles dubtes que teníeu abans de llegir-lo, i sobretot esperem que us hagi agradat i que voteu!

Miguel Cuesta
Jordi Garrido

Pax Tecvm!

Anuncis

Munera Gladiatoria – Introducció i gènesi

16 dijous maig 2013

Posted by jordigarrido in Edat Antiga

≈ 2 comentaris

Etiquetes

1872, alimentació, alimentación, ars dimicandi, Borghese, colosseo, gladiator, gladiatores, historia, history, hoplomachus, humanitats, humanities, Jean-Léon Gerôme, munera gladiatoria, murmillo, naturalis historia, Piranesi, Plinius, Pollice Verso, retiarius, ridley scott, Roma, romanticism, rome, secutor, spartacus, stanley kubrick, traex, XIX

(fig.1) Vista de l’Amfiteatre Flavi (dit Colosseo) amb les estacions del Via Crucis – gravat de Giovanni Battista Piranesi (c.1750)

La Munera Gladiatoria no és altra cosa que l’espectacle que s’oferia al públic de l’Antiga Roma en el sí dels amfiteatres, estructures en un primer moment provisionals fetes de fusta que van esdevenir grans edificis permanents amb el temps(fig.1); consistents en una planta el·líptica amb una arena on té lloc l’espectacle i una cavea (grada) on els espectadors el poden observar. Aquest show consistia en enfrontaments de diversos tipus de gladiatores, atletes especialitzats en l’ús de diferents tècniques de combat amb armaments i proteccions específics –  l’Ars Dimicandi -, que representaven elements perfectament reconeixibles per a l’audiència, ja fossin al·lusions mitològiques o referències als pobles sotmesos a l’Imperi.

(fig.2) Fotograma de Gladiator (Universal Studios, 2000)

(fig.2) Fotograma de Gladiator (Universal Studios, 2000)

Això ens porta a la celebèrrima pel·lícula del director britànic Ridley Scott, Gladiator, (fig.2) que té un error històric central i greu, i és que els gladiadors del film lluiten amb les armes i armadures que volen sense cap criteri aparent, cosa que arrel de les descobertes realitzades molt abans del film sabem que està molt allunyada de la realitat.

L’origen d’aquest espectacle es remunta als rituals funeraris dels principis de la República, on es feien sacrificis d’esclaus per a honrar als déus quan un ciutadà adinerat moria. Es va considerar que el degollament era massa cruel, així que es va optar per a fer un sacrifici ad gladium que consistia en fer lluitar a dos esclaus fins a la mort d’un d’ells; això va ser el que va propiciar l’inici de la disciplina de l’ars dimicandi.

Un altre ofici menys conegut que desenvolupaven aquests atletes era el de servir de seguretat privada per als estaments més rics de la societat romana; els patricis i senadors. Però aquesta era una tasca desenvolupada en ocasions poc habituals.

(fig.3) Pollice verso – Jean-Léon Gerôme, 1872

D’altra banda, en aquest apropament a la realitat entorn a l’Ars Dimicandi és convenient matissar l’aspecte extern que tenien els gladiatores. Lluny de tenir cossos fibrosos com els que podien tenir els atletes grecs (pensem en les escultures de Policlet, per exemple) els practicants de la gladiatura seguien una dieta molt específica a base cereals i llegums – Plini es referí als gladiadors com a “Horderarii”, menjadors de civada-,  que els permetia desenvolupar un percentatge de greix considerable (fig. 3 i 4). Aquesta capa de greix era vital tant pel gladiador com pels espectadors, doncs garantia que el lluitador pogués rebre una ferida directa d’espasa sense quedar inhabilitat per a continuar lluitant i oferir així un espectacle molt més sanguinolent i impactant.

(fig.4) Mosaic de la Vila Borghese (c. 320)

Així doncs en properes entrades seguirem explicant els diferents tipus de gladiadors més importants que existiren durant època Romana. Són els següents:

  • Retiarius vs Murmillo
  • Traex vs Secutor
  • Altres gladiadors

I fins aquí aquesta nova entrada, espero que la gaudiu!

Per saber-ne més:

– CAGIGAL, Ricardo. GLADIATOR, Luchar para vivir en un oficio peligroso. Jano Reconstrucciones Históricas, 2010.

– MAÑAS, Alfonso. Gladiadores, el gran espectáculo. Editorial Ariel, 2013.

– MATYSZAK, Philip. GLADIADOR: El manual del guerrero romano. Akal, 2012.

Pax Tecvm!

Jordi.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Traductor

”bandera de inglaterra” ”bandera de francia” ”bandera de españa” ”bandera de italia”

Entrades recents

  • Hotel Attraction – Gaudí’s dream in New York 24 Juliol 2013
  • EXPO: Japonisme – La fascinació per l’art japonès ( fins al 15-9-13) 18 Juliol 2013
  • Munera Gladiatoria (Vol. II) – Retiarius versus Murmillo 9 Juliol 2013
  • El futur vist des del passat – Paleofuturisme o Steampunk? 2 Juliol 2013
  • Reconstrucció Històrica? Per què? 26 Juny 2013

De Artes et Historia a Facebook

De Artes et Historia a Facebook

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 19 other followers

Temes tractats

Reconstrucció Històrica

  • Amics de la Girona Napoleònica
  • Barcino Colonia Romae – Jornades Romanes de Barcelona
  • Barcino Oriens – Grup de Reconstrucció Històrica Romana
  • Fundació Cultural Hostafranchs

Arxiu

  • Juliol 2013 (4)
  • Juny 2013 (1)
  • Mai 2013 (4)
  • Abril 2013 (5)
  • Març 2013 (7)
  • febrer 2013 (8)
  • gener 2013 (1)

Blogs i pàgines interessants

  • Barcelofília – Inventari de la Barcelona desapareguda
  • TDX – Tesis doctorals en xarxa
  • Conscriptio – Blog sobre paleografia i historiografia
  • Amics de l'Art Romànic
  • Biblioteca Apostolica Vaticana – Manoscritti digitalizzatti
  • Associació Wagneriana de Barcelona
  • Castra in Lusitania – Castells i armes medievals
  • Publicaciones sobre arte medieval
  • Blog del Ricard Bru – Expert en art Japonès
  • Èxit Cultural – Cultura Contemporània
  • Basíliques i Capelles Papals a la Santa Seu
  • Scriptorium – UB Paleografia online
  • My Armoury – Fonts d'armes històriques
  • The Public Domain Review
  • InScribe – Curs de Paleografia online a la University of London
  • Intento de Armería – Blog d'un armer forjador
  • Armour Archive – Arxiu de patrons d'armadures
  • Museu Virtual de la Universitat de Barcelona
  • British Library digitised manuscripts
  • ARCA – Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
  • The Labyrinth – Fonts per a estudis medievals
  • Coursera – Cursos online gratuits d'universitats anglosaxones
  • Barcelona – Imatges amb Història
Anuncis

1348 1888 2012 abadia abbey antiguitat architecture army arquitectura art art history Art Nouveau barcelona Barcino barcino colonia romae biblia biblioteca catalonia catalunya cohors cohors I barcinonensis cohorte devil estampa francis bacon Gaudi greece greek historia history humanitats humanities II islam japan jews judios jueus latin legio library living history manuscript manuscrit manuscrito medieval militar modernism modernisme modernismo Modern Style New York oriental reconstruccion histórica reenactment Richard Wagner Roma roman rome steampunk torre tower Troy Troya umberto eco universitat universitat de barcelona victorian XII XIII XIV XIX XV XVII XX

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Cancel·la