• Qvis Svm (català/castellano/english)

Tag Archives: reenactment

Reconstrucció Històrica? Per què?

26 dimecres juny 2013

Posted by jordigarrido in Atemporal, s. XIX-XX

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

agora, art, barcelona, barcino colonia romae, barcino oriens, BBC, Ben-Hur, Borja, catalonia, catalunya, espartac, espartaco, Goethe, historia, history, humanitats, humanities, ken follet, living history, lowenthal, modernisme, Quo Vadis, reconstrucció històrica, reconstruccion histórica, reenactment, Roma, rome, spartacus, stanley kubrick, tarraco viva, umberto eco, XIX, XX

Aquesta és una entrada diferent a les que habitualment es poden trobar en aquest blog, però espero i desitjo que els nostres lectors i lectores no els hi molesti que avui dediquem aquesta entrada a fer una reflexió entorn a la consideració de la reconstrucció històrica. Val a dir també que en aquest cas som tots dos regents d’aquest blog els que firmem aquest breu article.

Els passats dies 8 i 9 de Juny, els dos escriptors habituals d’aquest racó de la xarxa vàrem participar a les Barcino Colonia Romae (fig.1), organitzades pel grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens. Però, quin és l’origen d’aquest fenomen?

fig.1 – Barcino Colonia Romae MMXIII, escenificació del Commentariolum Petitionis de Marc Tul·li Ciceró.

La Reconstrucció Històrica no és pas una activitat nova, doncs els romans ja feien quelcom similar per exemple en els tipus de gladiadors, que emulaven  en principi als pobles que s’havien anat annexionant a l’ Imperi. D’altra banda, les recreacions de batalles importants en amfiteatres i espais d’oci va ser, durant tota la història romana, quelcom habitual.

I per a què els hi servia als romans, reconstruir la seva Història? En primer lloc per a no oblidar-la, i en segon lloc per a commemorar grans fites de la seva societat, de la qual n’estaven orgullosos. Però no van ser pas els únics en fer-ho, doncs durant el Renaixement italià es van recuperar progressivament els valors clàssics i amb aquests la història escrita pels mateixos, així com durant el Romanticisme es van buscar les arrels de les diverses nacions a l’Edat Mitjana, i això ho veiem reflectit en totes les arts, des de les pintures de Friedrich (fig.2) fins a l’obra literària de Goethe passant per per les òperes de Donizetti.

qui no sap dur la seva comptabilitat per espai de tres mil anys es queda com a ignorant en la foscor i únicament viu al dia.

Aquestes paraules del pensador i escriptor alemany Johann W. von Goethe venen a dir que nosaltres, com a societat, no som res sense la Història que ens precedeix, cal recordar-la, emprar-la en la nostra vida quotidiana, aprendre d’ ella; la vida és curta i la nostra història molt llarga, així doncs podem dir que la Història és quelcom imprescindible per a una societat culturalment sana.

El mateix David Lowenthal a la seva ja clàssica obra  El passat es un país estrany (1985), dedica un apartat a parlar de la fascinació que crea la història en tots els àmbits de la vida, ja sigui a la lectura amb obres de narrativa històrica (qui no recorda del boom de les obres de Ken Follet o l’èxit d’Umberto Eco amb “el Nom de la Rosa“), per sèries de televisió com Els Borja, Els Tudor, Roma o pel·lícules ja clàssiques com Ben-hur, Quo Vadis, Espartac o de més modernes com Agora.

fig.2 – Kaspar David Friedrich: L’abadia al mig del bosc (1810)

Totes aquestes recreacions del passat (més o menys fidedignes) son el resultat de la demanda del públic a les grans cadenes de televisió, editorials, promotors… Si no hi hagués un interès per part del públic, aquestes “Grans entitats” no posarien en marxa la extremadament costosa maquinària necessària per a produir aquestes obres.

I en aquest context és quan comença l’època de les recreacions històriques com a una nova forma d’experimentar la Història des del present, poder veure com es feien les coses a l’antiguitat, tot sentiint el dolç cant de la musa Clio explicant-nos una història, la Història, amb tot luxe de detalls.

És a partir dels anys 60 del s. XX quan comencen a aflorar els primers grups  de recreació històrica a Estats Units per a commemorar la seva guerra civil (1861-1865), i a partir d’ aquí s’assenten les bases per a l’extensió d’aquest fenomen pel món anglosaxó, arribant a Anglaterra on hi ha una gran activitat de grups de recreació/reconstrucció de totes les èpoques, fins i tot del s.XX. Des del nord d’Europa es va anar estenent la influència amb més o menys èxit propiciant la formació de associacions o grups de recreació arreu.

Però arribem a la gran pregunta: Per a què serveix la Reconstrucció Històrica?

La resposta a aquesta pregunta sempre la dono parafrasejant al professor Ricard Llop Altés, alma mater del projecte Barcino Oriens, a qui tots dos administradors d’aquest blog devem la nostra devoció per la cultura i les humanitats.

La resposta en qüestió es pot contestar triplement:

  • Veure – Implica representar activitats que ens apropin a una part de la història que,  tot i estar separada de nosaltres per grans períodes de temps, ens pot arribar a ser propera.
  • Sentir – Implica dur a terme allò que veiem de la manera més propera possible a l’espectador, de forma que es puguin assimilar els conceptes claus fàcilment. És una adaptació del tòpic horacià “docere et delectare“.
  • Tocar – Fa referència a reconstruir els objectes, artefactes, vestits i realitats que es donaven antigament, és doncs, el que es coneix com a arqueologia experimental. Tot allò que es recrea està fet seguint restes arqueològiques i emprant en la mesura del possible les eines més properes a les que hi havia en el període a imitar.

En definitiva, el que es busca es relacionar de manera activa el present, el moment que vivim, amb el passat que ens ha portat fins aquí.

Tanmateix, com en tots els aspectes de la vida, hi ha tants adeptes com detractors d’aquesta activitat. Per això des d’aquí us convidem a donar la vostra opinió en una petita enquesta que podeu completar a continuació.

Esperem que aquest petit article us hagi aclarat els possibles dubtes que teníeu abans de llegir-lo, i sobretot esperem que us hagi agradat i que voteu!

Miguel Cuesta
Jordi Garrido

Pax Tecvm!

El ejército romano I: Introducción

13 dimecres març 2013

Posted by luthor93 in Edat Antiga

≈ 1 comentari

Etiquetes

2012, antiguitat, barcelona, barcino colonia romae, catalunya, cohors, cohors I barcinonensis, Fundació Cultural Hostafrancs, gladius, historia, history, humanitats, latin, legio, living history, lorica, reconstruccion histórica, reenactment, Roma, rome, scutum, segmentata, Tito Livio, Titus Livy

Hoy me dispongo a introduciros un poco uno de los temas que más me apasionan de la historia militar; el mayor y más preparado cuerpo militar que la historia antigua ha conocido, me refiero al ejército romano, la legio.

No obstante, puesto que este tema da cuanto menos para una tesis doctoral, publicaré diversas entradas sobre el mismo y tratándose la mayoría de las veces de la legio en el periodo altoimperial, ya que es este en el que se centra el grupo de reconstrucción histórica romana Barcino Oriens del cual somos miembros los fundadores de esta página web, y por lo tanto tenemos acceso a un material de reconstrucción que nos sirve para la divulgar esta información de manera más completa. Habiendo aclarado esto, empecemos.

Testudo llevada a cabo por la Cohors I Barcinonensis, del grupo Barcino Oriens

Legio es el nombre en latín del ejército romano, este comenzó allá por el año 750 a. C. cuando Rómulo, primer rey de Roma, crea las primeras legiones al dividir a los ciudadanos entre hombres fuertes y los no aptos para el combate, más tarde, en el 550 a. C. Servio Tulio crea un sistema de clases y centurias según la renta que afectará de manera seguida a la estructura de la legión dejando así a los pobres excluidos del servicio militar, en esta época cada ciudadano romano se preocupaba de su equipamiento, es decir, quien fuera más rico podría permitirse un equipo mejor.[1]

Este modelo siguió funcionando hasta la llegada de un personaje clave para la historia de Roma, un audaz e inteligente general llamado Cayo Mario, que observó con detenimiento los problemas de la legio y procuró darles solución con una reforma militar en el 107 a. C; que marcó el inicio de la profesionalización del ejército romano implantando medidas que afectarán no solo a la organización del ejercito sino también a la sociedad romana, ya que invita cualquier ciudadano romano, rico o pobre, a participar en las campañas militares de Roma, además el estado les pagará el equipamiento necesario para poder combatir.

Formación ad cuneum hecha por la Cohors I Barcinonensis

Esta última medida es quizás la más importante debido a que el estado reparte el mismo equipamiento para todos los legionarios y eso indica que todos deberían recibir el mismo entrenamiento y por lo tanto tendrían la misma forma de combatir, dicho de otra forma, todos a una. La legio se convirtió en este momento en casi invencible para cualquier otro pueblo. Casi.

Como proclama Rómulo al descender de los cielos a Próculo Julio sobre el destino de Roma:

 Ve y anuncia a los romanos que es voluntad de los dioses que mi Roma sea la capital del orbe; que practiquen por consiguiente el arte militar; que sepan, y así lo transmitan a sus descendientes, que ningún poder humano puede resistir a las armas romanas[2]

Como ya hemos dicho antes, la legio estaba ligada a los cambios sociales, pero también a los cambios políticos (las guerras civiles) y económicos (botines de guerra, mantenimiento de los salarios…) era la columna vertebral y la causa de la magnificencia de Roma.

Pero además de combatir, contener a los barbaros en sus fronteras y sofocar revueltas, los legionarios se hacían cargo de construir todo tipo de edificaciones como pueden ser: carreteras, puentes, murallas… y campamentos, que a su vez, si eran permanentes, podían transformarse en ciudades de nueva planta, este es el caso de muchas ciudades que aún hoy en día siguen existiendo, por ejemplo, sin ir más lejos Barcelona, la antigua Barcino.

El fundar nuevas ciudades (además de la necesidad de alimentos) fue sin duda la causa más importante de la expansión de Roma… y la legio estuvo detrás de esta.

Cohors I Barcinonensis en las Barcino Colonia Romae MMXII

Próximamente se publicarán más entradas sobre la legio: El equipamiento, jerarquía y algunas curiosidades más.

Para saber más:

  • Legionario. El manual (no oficial) del legionario romano. Philip Matyszak. Akal, Madrid, 2011. (este es sin duda el mejor libro que existe para introducirse en la legio romana)
  • El ejército romano. Adrian Goldsworthy. Akal, Madrid, 2010. (libro especializado para adentrarse una vez se tenga un conocimiento previo en la materia)
  • Guillem, Jose. Urbs Roma III (la religión y el ejército). (la parte de la legio se divide en los tres periodos típicos de Roma: Monarquía, República e Imperio)
  • www.legionesromanas.com (una web interesante para consultar este tema)

[1] Historia National Geographic nº 74 El poderoso ejército de Roma, la legión, José Antonio Monge Marigorta

[2] Tito Livio, Historia de Roma I, 16, 6-8.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Traductor

”bandera de inglaterra” ”bandera de francia” ”bandera de españa” ”bandera de italia”

Entrades recents

  • Hotel Attraction – Gaudí’s dream in New York 24 Juliol 2013
  • EXPO: Japonisme – La fascinació per l’art japonès ( fins al 15-9-13) 18 Juliol 2013
  • Munera Gladiatoria (Vol. II) – Retiarius versus Murmillo 9 Juliol 2013
  • El futur vist des del passat – Paleofuturisme o Steampunk? 2 Juliol 2013
  • Reconstrucció Històrica? Per què? 26 Juny 2013

De Artes et Historia a Facebook

De Artes et Historia a Facebook

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 19 other followers

Temes tractats

Reconstrucció Històrica

  • Amics de la Girona Napoleònica
  • Barcino Colonia Romae – Jornades Romanes de Barcelona
  • Barcino Oriens – Grup de Reconstrucció Històrica Romana
  • Fundació Cultural Hostafranchs

Arxius

  • Juliol 2013 (4)
  • Juny 2013 (1)
  • Mai 2013 (4)
  • Abril 2013 (5)
  • Març 2013 (7)
  • febrer 2013 (8)
  • gener 2013 (1)

Blogs i pàgines interessants

  • ARCA – Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
  • Basíliques i Capelles Papals a la Santa Seu
  • TDX – Tesis doctorals en xarxa
  • Biblioteca Apostolica Vaticana – Manoscritti digitalizzatti
  • Barcelona – Imatges amb Història
  • Intento de Armería – Blog d'un armer forjador
  • Scriptorium – UB Paleografia online
  • Conscriptio – Blog sobre paleografia i historiografia
  • My Armoury – Fonts d'armes històriques
  • Amics de l'Art Romànic
  • Publicaciones sobre arte medieval
  • British Library digitised manuscripts
  • The Public Domain Review
  • Blog del Ricard Bru – Expert en art Japonès
  • Barcelofília – Inventari de la Barcelona desapareguda
  • Armour Archive – Arxiu de patrons d'armadures
  • The Labyrinth – Fonts per a estudis medievals
  • Coursera – Cursos online gratuits d'universitats anglosaxones
  • Èxit Cultural – Cultura Contemporània
  • Associació Wagneriana de Barcelona
  • InScribe – Curs de Paleografia online a la University of London
  • Castra in Lusitania – Castells i armes medievals
  • Museu Virtual de la Universitat de Barcelona

1348 1888 2012 abadia abbey antiguitat architecture army arquitectura art art history Art Nouveau barcelona Barcino barcino colonia romae biblia biblioteca catalonia catalunya cohors cohors I barcinonensis cohorte devil estampa francis bacon Gaudi greece greek historia history humanitats humanities II islam japan jews judios jueus latin legio library living history manuscript manuscrit manuscrito medieval militar modernism modernisme modernismo Modern Style New York oriental reconstruccion histórica reenactment Richard Wagner Roma roman rome steampunk torre tower Troy Troya umberto eco universitat universitat de barcelona victorian XII XIII XIV XIX XV XVII XX

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy