EXPO: Japonisme – La fascinació per l’art japonès ( fins al 15-9-13)

Etiquetes

1888, art, art history, barcelona, CaixaForum, catalonia, catalunya, D, estampa, Fuji, historia, history, Hokusai, humanitats, humanities, japan, japanese, japonesismo, japonisme, Kuniyoshi, Kusakabe Kimbei, La Caixa, meiji, miró, modernisme, ninja, oriental, picasso, samurai, stamps, Toulousse-Lautrec, Ukiyo-e, Utamaro, XIX, XX

Avui iniciem una nova sèrie d’entrades que dedicarem a exposicions diverses a les que els escriptors d’aquest blog tinguem oportunitat d’assistir i comentar sempre des de la nostra opinió personal.

En aquest primer comentari d’exposició parlarem de la mostra que hi ha disponible al CaixaForum de Barcelona fins al 15 de setembre, titulada “Japonisme. La fascinació per l’art japonès“. Tot i que potser encara no s’ha notat en els meus escrits, l’art japonès té quelcom especial que m’atrapa i m’enamora, i puc afirmar amb vehemència que aquesta exposició ha satisfet les meves expectatives.

(fig.1) Cartell principal de la exposició. La imatge es tracta d’una fotografia acolorida de Kusakabe Kimbei (1870)

Que el Japó sempre ha tingut un component místic, misteriós i exòtic que ha fascinat i despertat interès en molts és ben sabut. Aquesta exposició no pretén pas descobrir la àmplia influència japonesa en l’art modernista, cosa que és vox populi per a tot els que hagin llegit mínimament sobre el tema; la innovació aquí recau en l’atenció que es posa en el procés a través del qual va arribar a Catalunya la influència des de l’obertura a l’exterior del Japó de 1860, sense obviar els primers contactes establerts pels missioners al període namban (1543-1614).

En aquesta mostra, la primera a Espanya dedicada a aquest fenòmen internacional, ens trobem amb el valor afegit que té el fet de poder veure més de 300 peces que pertanyents a col·leccions particulars i per tant normalment allunyades del públic.

fig.2 – La Gran Onada. Sèrie de vistes sobre el Mont Fuji – Katsushika Hokusai (1831)

El comissari d’aquesta exposició, Ricard Bru i Turull, professor d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona – puc certificar que és dels bons-, ha demostrat en aquesta mostra que l’èxit sonat del seu debut amb la exposició “Picasso i la estampa eròtica japonesa” al Museu Picasso de Barcelona no va ser flor d’un sol dia. Aquesta va ser àmpliament reconeguda i posteriorment premiada per l’Associació Catalana de Crítics d’Art com la millor exposició d’Art Modern i d’investigació històrica.

En l’aspecte més purament visual, en aquesta exposició trobem un evident i potent contrast entre el negre predominant sobre el que hi trobem brillants espurnes de color daurat, òbviament eludint a les típiques combinacions de colors dels lacats orientals. La mostra convida a l’espectador a jugar amb la sorpresa, combinant passadissos amb espais molt amplis delimitats per parets de vitrines on podem veure les peces que són tractades amb suma delicadesa, com si es tractés de petites joies, tot i que hi ha obres de tot format i mida.

Lluny de limitar-se a la comparació d’estils pictòrics europeus, com el d’ Henry de Toulouse-Lautrec, amb la cèlebre estampa japonesa o Ukiyo-e dels grans artistes japonesos, Hokusai (fig.2), Hiroshige, Kuniyoshi, Utamaro… Es crea un ambient de interrelació d’estils i d’arts que evoca a allò que debien ser les grans Exposicions Universals de finals del s XIX, com la de Barcelona el 1888.

Veiem com els models artístics japonesos van esdevenir noves formes de veure el món, uns models que van servir de base per a la evolució de molts artistes europeus i en particular molts artistes de casa nostra, on el japonisme encara es pot veure a alguns carrers de Barcelona, com per exemple la casa dels paraigües a la Rambla. Però també podem veure la influència en les mal dites arts menors, com l’orfebreria o l’ebenisteria, de les que trobem peces veritablement precioses al catàleg d’aquesta exposició, mobles, joies, petites capsetes… Tot inèdit, car pertany en la major part a propietaris privats.

(fig.3) Cartell publicitari de Cigarrillos París (1902)

Però la relació amb el Japó no es va acabar amb el Modernisme, sinó que va anar més enllà, fins a l’Art Déco, el Noucentisme i les Avantguardes de la primera meitat del s.XX on hi continuem trobant quasi una veneració per l’art del País del Sol Naixent. Tal va ser la força d’aquest moviment sociocultural que fins i tot es va fer manifest a nivell publicitari (fig.3).

Aquesta és doncs una exposició molt ben muntada, que ofereix un recorregut lògic i cronològic des dels primers contactes amb el món japonès al s. XVI fins als grans intercanvis culturals i comerç artístic de la segona meitat del s. XIX vist a través del prisma del Modernisme i posteriors moviments artisticoculturals de Catalunya.

• PUNTUACIÓ: 9 sobre 10
• HI TORNARIA? Si
• PREU: 4€ / Gratuït per a clients de La Caixa

Per a més informació:

– Blog personal del comisari, Ricard Bru i Turull

– Blog “Del Modernismo”. Portat per l’historiador de l’art Vicente de la Fuente, company i especialista en arts decoratives del Modernisme.

– Caixa Forum. Visita Virtual a la exposició.

Espero que l’aneu a veure, prometo que us agradarà!

Pax Tecvm!

Jordi Garrido.

Sir A. Chester Beatty – An dhaonnach na hÉireann*

Etiquetes

Albrecht, art, art history, Barbizon, beatty, biblioteca, Breton, castle, chester, Chester Beatty, China, Dürer, Dublin, estampa, Gérôme, history, humanitats, humanities, ireland, irlanda, islam, japan, japó, japon, jews, judios, jueus, kells, latin, library, manuscript, manuscrit, manuscrito, medieval, Millet, national gallery of ireland, oriental, realism, realisme, stamp, trinity college, universitat, XII, XIII, Xina, XIV, XV, XVII, XX

(fig.1) Sir Alfred Chester Beatty

Avui dediquem aquesta entrada a Sir A. Chester Beatty degut a que va optar per a dedicar els beneficis que el seu gran èxit empresarial li aportava a la seva passió filantròpica: el col·leccionisme. Un col·leccionisme que es va centrar en tot allò que gira entorn als manuscrits,  generant un fons avui obert al públic i que resulta prou interessant per a aquest blog.

Alfred Chester Beatty (fig.1) va néixer  el 1875 a Nova York fill d’immigrants irlandesos que com tants altres van haver de fugir de la seva terra per la severa fam que a l’illa meragda es va donar durant la segona meitat del s XIX. Chester Beatty es va graduar com a enginyer de mineria a la School of Mines de la Universitat de Columbia i va començar a treballar a les mines de Colorado. Deu anys més tard ja era milionari i el propietari de les mines de la zona tot i que la seva salut es va veure afectada per la silicosi.

La seva malaltia va propiciar que fes llargues estades a Egipte, on va desenvolupar un creixent interès en els manuscrits islàmics, i amb d’altres viatges a països més llunyans com el Japó i la Xina el 1917, van contribuir a engrandir la seva fascinació personal per l’art oriental; reflectint-se en la seva col·lecció en objectes molt diversos com poden ser llibres xinesos amb les pàgines de jade o armadures medievals japoneses de samurais.

(fig.2) Baroda House, Dublin. (c 1912)

Chester Beatty es va nacionalitzar com a ciutadà britànic el 1933 i el 1950 va tornar a la Irlanda d’on els seus progenitors havien marxat anys abans. A la illa meragda va ser on va començar la seva obra social; va donar a l’Estat Irlandès un gran nombre de pintures i dibuixos, també va cedir obres a la National Gallery of Ireland.  Aquestes donacions a partir de 1950 van comprendre, entre d’altres, 93 pintures franceses del s.XIX de l’Escola de Barbizon, frescs, miniatures, pintures impressionistes (entre les quals una aquarel·la de Cezánne).

El 1954 es va obrir al públic la Chester Beatty Library al número 20 de Shrewbury Road a Dublin (fig.2), tot i que actualment la trobem en un emplaçament diferent i immillorable; dins del recinte del Dublin Castle en un edifici creat ex professo (fig.3) per a acollir la gran col·lecció que avui ens ocupa.

(fig.3) Vista de l’entrada a l’edifici actual de la Chester Beatty Library dins el recinte del Castell de Dublin.

Actualment, l’edifici que acull la Chester Beatty Library és també un museu on hi trobem una exposició permanent i gratuïta on podem observar els objectes més importants de la col·lecció del magnat americano-irlandès. Aquests estàn organitzats en els diversos nivells de l’edifici; al nivell superior hi trobem les religions del món representades amb els seus corresponents manuscrits d’èpoques diverses i remotes. Aquí hi podem trobar des de fragments de les primeres restes conegudes de l’Evangeli de Sant Lluc, fins a Alcorans il·luminats del s.IX dC, passant per rotlles de la Torah jueva i riquíssimes bíblies i llibres d’hores il·luminats (fig.6) procedents de tota Europa, així com una important col·lecció de gravats d’Albrecht Dürer (fig.7).

A la primera planta hi trobem la sala d’exposicions temporals on actualment s’hi troba la exposició “Chester Beatty: The Paintings” (fins al 31 d’agost 2013), on es mostren trenta de les noranta pintures que Sir Alfred va donar a l’Estat Irlandès el 1950, i entre les que trobem autors de renom com Jean Leon Gérôme, juntament amb autors de l’escola de Barbizon com Millet o realistes com Breton. El segon pis està dedicat a l’art de l’Àsia oriental, acollint peces d’art japonès i xinès que comprenen els Nara e-hon (llibres d’il·lustracions japonesos [fig.4]) així com mobles i objectes artístics diversos.

(fig.4) Yatsuhashi Scene The Tales of Ise Late 16th Century, Japan

(fig.5) Frontispici a doble pàgina d’un exemplar del Corà turc del s

(fig.6 )Virgin and ChildThe Coëtivy Book of Hours c. 1443, Paris, France

(fig.7) Els Quatre genets de l’Apocalipsi (L’apertura dels primers quatre Segells)Quarta impressió de la sèrie “L’Apocalipsi” c.1511 Latin Edition

(fig.8) De Re Militarii – Matteo de’Pasti (c.1532) [France AB672, pp. 272-273]

(fig.9) Llibre de jade en miniatura (3 cm de costat)

Aquests són alguns dels objectes principals de la col·lecció, però òbviament n’hi ha molts més, entre ells peces molt rares com un tractat sobre màquines de guerra del s XV anomenat De Re Militarii (fig.8) o un llibre xinès fet de jade les mides del qual no excedeixen els 2 x 3 cm (fig.9). Si esteu interessats en saber-ne més us recomano el següent:

• Chester Beatty Library – Website oficial
• Catàleg oficial de la biblioteca 
• Dublin Castle about the Chester Beatty Library
• Chester Beatty Library a Facebook

Espero que us hagi semblat interessant i que si algun cop us passeu per Dublin hi dediqueu una passejada, val la pena.

*El subtítol emprat per a aquesta entrada està escrit en gaèlic irlandès, la llengua pròpia d’Irlanda, i en aquest cas significa “l’humanista irlandès”.

Pax Tecvm!

Jordi.