Etiquetes
1888, Agbar, Antoni Gaudí, architecture, arquitectura, art, art history, Art Nouveau, barcelona, Barcino, catalonia, catalunya, Condal, Eiffel, engraving, Exposición Universal, ferro, Flat Iron Building, Gaudi, gravat, hierro, iron, Jean Nouvel, Josep Pla, Modern Style, modernism, modernisme, modernismo, New York, Paris, Pere Falqués, Sagrada Familia, skyline, steampunk, torre, tower, victorian, Vilardell, XIX
Barcelona és una ciutat de perfil arquitectònic principalment baix, això és un fet. Ala nostra ciutat hi ha ben pocs edificis que sobrepassin l’alçada dels campanars gòtics de la Catedral; pràcticament els podem comptar amb els dits d’una mà: la Torre Agbar, les torres bessones (l’hotel Arts i la torre Mapfre), l’Hotel W, l’Hesperia Tower, i per suposat, la Sagrada Família, que arribarà a assolir, en la seva culminació, els 170 metres d’alçada.
Un gratacel de 210 metres a Barcelona seria avui el més alt de tots els edificis que hi podem trobar (fig.1); fins i tot més que Montjuïc. Així doncs… Què hauria passat, si el 1888, mentre la Sagrada Família era solament uns pocs envans, s’hagués arribat a materialitzar el gran projecte de la Torre Condal amb motiu de la Exposició Universal?
(fig.1) Skyline esquemàtic de Barcelona on es veuen representats els edificis més alts (inclosa la Torre Condal). La Vanguardia, 21-6-2001
Per a contestar a aquesta pregunta primer hauríem de conèixer el projecte del qual parlem, que va ser publicat a la revista oficial de la Exposició Universal, “La Exposición“, al seu número 45, el 10 de març de 1888. El primer a tenir en compte en aquest projecte és el context històric, doncs no podem obviar l’any en què ens situem, el 1888, època en què a Estats Units i en particular a Chicago estava en plena efervescència la nova arquitectura del ferro, molt més lleugera i que permetia fer construccions molt més altres que no pas la pedra, donant lloc així als primers gratacels a la segona meitat del s. XIX.
El debat de l’ús del ferro en l’arquitectura moderna estava més que servit, i arquitectes com Louis Sullivan el van defensar ferventment, influint decisivament en l’arquitectura del vell continent.
(fig.2) Pere Falqués i Urpí el 1908. (Foto publicada a La Il·lustració Catalana)
L’arquitecte català Pere Falqués (fig.2) va ser un dels que es va veure afectat per aquesta influència, projectant diversos edificis entre els que figuren dos pavellons per la pròpia Exposició Universal barcelonina del 1888 o alguns edificis que podem trobar passejant per la capital catalana, com la Casa de la Lactància (Gran Via 475, 1913), el Mercat de Sants (c/Sant Jordi 6, 1913) o la Central Catalana d’Electricitat (Av. Vilanova 12, 1897). També alguns monuments i elements urbans com el monument a Rius i Taulet, així com els cèlebres bancs-fanals del Passeig de Gràcia, són obra seva.
En obres seves com la Central Catalana d’Electricitat veiem el gust que professava aquest arquitecte per l’ús del ferro en la construcció; combinant reforços diversos en façana de totxo vista amb forjats als balcons superiors, donant al conjunt un aire industrial que ens transporta a una època de potència cultural i econòmica pel que fa l’àmbit català.
La Torre Condal (fig.3), doncs, va ser un projecte ideat per aquest jove (aleshores comptava amb 30 anys) de Sant Andreu del Palomar. Un projecte al qual no se li va acabar de designar un emplaçament, tot i que per l’època podem deduir que s’hauria instal·lat vora al recinte del Parc de la Ciutadella, ja que era el centre neuràlgic de l’Exposició del 88. Val a dir també, que el projecte va ser publicat a la revista La Exposición sense tenir un suport econòmic al darrera, amb l’esperança de que amb la difusió del mateix algú s’hi involucrés econòmicament, cosa que va acabar per no succeir.
(fig.3) Torre Condal, alçat publicat a la revista La Exposición (1888)
Amb 210 metres, aquest gratacels està sens dubte sota l’allargada ombra de Gustave Eiffel, que al 1888 ja estava plenament involucrat en la seva celebèrrima torre homònima per a la Exposició Universal commemorativa del 100 aniversari de la Revolució Francesa (1789-1889), que suposà un complet daltabaix per a l’arquitectura del s. XIX i principis del XX, doncs en sacsejà profundament els fonaments construint l’edifici més alt del món (300 metres) emprant únicament peces prefabricades i reblons de ferro.
Sota aquesta influència quasi segura, Falqués va projectar un edifici de planta quadrada que s’aixecaria en tres nivells diferenciats, el primer d’ells (fig.4) un podi que emmarcaria l’entrada principal, sustentant un primer tronc ascendent on ja trobem les primeres obertures,en planta de creu grega amb la que es combinen quatre cossos cilíndrics a les cantonades que deixa buides. Sobre aquest trobem el segon nivell (fig.5) que repeteix la fórmula però de menors dimensions, donant a la terrassa mirador (fig.5) que separa aquest segon terç de l’últim (fig.6), on culmina la construcció, amb una gran estructura metàl·lica de forma fusiforme (que en certa manera recorda a la Torre Agbar de Jean Nouvel) elevant una petit mirador, com si de la llanterna d’una cúpula es tractés, fins als 210 metres d’alçada.
-
- (fig.4) Planta del nivell més baix de la Torre Condal
-
- (fig.5) Planta del nivell intermedi i la terrassa-mirador de la Torre Condal
-
- (fig.6) Planta de la galeria superior i coberta de la Torre Condal
Per desgràcia, aquest és un projecte del què es té molt poca informació, ja que ni tan sols a la pròpia revista on va ser publicat, tot i la difusió que aquesta li va donar, no se li dedica ni una trista referència més enllà de la que aquí podem veure en imatges, els gravats de Vilardell.
Aquest és, malgrat els detractors que en el moment va tenir el propi arquitecte (entre els que figurava l’il·lustre Josep Pla), el primer (i gairebé podríem dir l’últim) gran projecte de gratacels per a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, convido als eventuals lectors a imaginar-se com seria la capital catalana amb aquesta gran construcció al seu skyline; hauria creat precedent per a d’altres edificis de major alçària? Viuríem ara en una metròpoli de grans gratacels com Nova York? La qüestió és que no ho podrem saber mai, però en aquest fet és on incideix part de la gràcia d’aquest tipus de projectes no culminats, ja que, probablement si s’hagués realitzat no estaríem fent ara aquesta reflexió.
Per saber-ne més:
– BASSEGODA, Buenaventura. El arquitecto Pedro Falqués (necrològica). La Vanguardia, 23-8-1916.
– Revista La Exposición. Núm 45, Abril de 1888.
Espero que us hagi semblat interessant i que n’hagueu gaudit!
Pax Tecvm!
Jordi.
![(fig.1) - Vista en planta del nivell inferior de l'Hospital de la Santa Creu]](https://deartesethistoria.files.wordpress.com/2013/03/planta-santa-creu2.jpg)
