• Qvis Svm (català/castellano/english)

Tag Archives: devil

Pactar amb el Dimoni a l’Edat Mitjana (Vol. II) – El Codex Gigas

30 Dimarts abr. 2013

Posted by jordigarrido in Edat Mitjana

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

art, art history, biblia, biblioteca, candlemass, codex, devil, Diable, Diablo, dimoni, Gigas, historia, history, humanitats, latin, legend, llegenda, manuscript, manuscrit, manuscrito, medieval, metal, moyen âge, necronomicon, pact, religion, XII, XIII

No és pas el primer cop que parlem de pactar amb el diable a l’Edat Mitjana, ja ho vam fer en una de les nostres primeres entrades; però el que avui tenim entre mans més que una continuació del discurs anterior entorn a què va suposar a nivell artístic general el pacte demoníac en època medieval és un cas concret de pacte amb el diable. En concret em refereixo a la història del Codex Gigas, també conegut com la Bíblia del Dimoni.

(fig.1) Codex Gigas obert pel foli 289v -290r on s’oposen la figura del Dimoni amb la representació del Paradís.

En primer lloc cal analitzar morfològicament aquest element. S’en diu Codex Gigas: codex -icis = llibre, registre escrit; i Gigas -gantis que era un dels titans que volia destronar a Júpiter de l’Olimp. Òbviament fa referència al seu tamany, així doncs és “el Llibre Gran”. Tenint en compte que fa 92cm d’alçada, per 50cm d’amplada i 22cm de gruix és lògic aquest sobrenom.

  • La Llegenda

Però no tant obvi és el seu altre alias, segurament el més famós i el que més curiositat desperta: la Bíblia del Dimoni. Aquest peculiar sobrenom es deu a dos motius principals; el primer d’ells relacionat directament amb l’origen d’aquest manuscrit, que va lligat al monjo conegut com Hermann el Reclús (Hermanus Monachus Inclusus) de l’abadia benedictina de Podlažice, a l’Europa Central (actualment República Txeca). Aquest monjo en principi va ser condemnat a morir emparedat per haver trencat els seus vots monàstics.

Diu la llegenda que la nit abans de que s’executés l’emparedament, va oferir un tracte als seus superiors, ell tot sol, en una nit, havia de crear el  més gran dels manuscrits per a la glorificació de l’abadia, i si ho aconseguia l’havien de deixar anar. Creient que no ho aconseguiria, car era una tasca impossible, van acceptar la proposició del monjo; sense saber que aquest tenia pensat vendre la seva ànima al Diable per tal de poder crear el manuscrit. El preu per poder segellar el pacte va ser, a més de l’ànima del monjo, una pàgina sencera del gran manuscrit dedicada al Senyor de les Tenebres (fig.2), una imatge de prop de 50 cms que sens dubte té molt a veure amb el nom de la Bíblia del Dimoni. Val a dir també que aquesta imatge es troba oposada a la d’una representació esquemàtica del Paradís.

(fig.1) Imatge del Dimoni a pàgina completa del Codex Gigas. (fol.290 r)

(fig.2) Imatge del Dimoni a pàgina completa del Codex Gigas. (fol.290 r)

  • La realitat

La veritat és que l’únic cert del que la llegenda explica és que al llibre hi trobem unes magnífiques il·lustracions i decoracions, entre elles la del Dimoni, ja que l’autor no es coneix (tot i que s’especula sobre la possible existència d’un monjo anomenat Hermanus Inclusus) i un llibre d’aquestes dimensions i riquesa és impossible que es fabriqués a la petita abadia de Podlažice, doncs per la seva elaboració va ser necessària la pell de 160 ases aproximadament (això sense comptar els valuosos pigments que trobem al seu interior).

(fig. 3) Retrat de Josephus Flavius, única figuració humana al llibre. Fol. 118r

(fig.3) Estudiós revisant el Codex Gigas

(fig.4) Estudiós revisant el Codex Gigas

El manuscrit està datat entre el 1224 i el 1230 gràcies a les dades que podem trobar a les necrològiques així com el calendari que hi figura, ja que en el primer trobem que l’úlltim bisbe de Praga que hi figura és Andreas, mort el 1223, i d’altra banda  no hi figura la mort del rei Ottokar I, el 1230, pel que el llibre forçosament va haver de completar-se abans de la defunció de l’esmentat monarca.

(fig.5) – Incipit liber Danielis fol. 52r

El Codex Gigas conté a més de la Bíblia vulgata (versió traduïda a partir del s VI) textos que aporten informació diversa sobre:

  • Història jueva (textos de Josephus Flavius [fig3])
  • Història universal (els llibres d’Isidoro de Sevilla, del que ja vam parlar als Bestiaris)
  • Història local, la crònica de Bohèmia de Cosmas de Praga. 
  • Medicina i conjurs, disposats tots a continuació de la pàgina que ens mostra la imatge del Dimoni.
  • Regla de Sant Benet de Núrsia
  • Santoral, esqueles i calendari

A banda dels seus orígens més o menys tèrbols i el seu component esotèric i demoníac, el Codex Gigas és una peça important pel seu valor artístic, doncs a més de ser el còdex medieval més gran conservat, conté , com ja hem dit, una gran varietat d’inicials i miniatures considerablement valuoses (fig.5) tot i que en cap d’elles s’empren metalls preciosos com sí s’empraren en altres llibres miniats.

Per a saber-ne més:


Candlemass – Codex Gigas

Reportatge sobre el Codex Gigas emès al programa Cuarto Milenio

– Codex Gigas a la Kungliga Biblioteket – National Library of Sweden

Espero que us hagi semblat interessant!

Pax tecvm!

Jordi.

Pactar amb el dimoni a l’Edat Mitjana

04 dilluns febr. 2013

Posted by jordigarrido in Edat Mitjana, Iconografia

≈ 1 comentari

Etiquetes

1200 style, art, art history, brujas, catars, demonio, devil, estil 1200, estilo 1200, França, France, Francia, gòtic, gothic, gotico, humanitats, humanities, Ingeburge, inquisicion, inquisition, malleus maleficarum, manuscript, manuscrit, manuscrito, medieval, pactar amb el dimoni, pacte amb el diable, XII, XIII, XIV

Ja en temps clàssics es disposava l’existència d’un inframón (l’Hades) on les ànimes dels difunts anaven a parar després de la mort. En aquest cas, però, sense la connotació negativa que se li va adjudicar a part del “món dels morts” amb la dualitat que el cristianisme va establir entre el Paradís (el cel) i l’Infern. Aquesta dualitat ve personificada o bé per Déu (o Crist) en el cas del Paradís o bé pel Dimoni ( també conegut com Satanàs, Mefistòfeles, Llucifer, Príncep de les Tenebres, Belcebú…) en el cas de l’Infern. A aquest revers negatiu se li han atribuït  diversos personatges al llarg de la Història, com per exemple les bruixes o mags durant l’Edat Mitjana.

L’any 1478, els monjos dominics Heinrich Kramer i Jacob Sprenger van escriure un compendi de totes les teories que relacionaven directament la pràctica de la màgia amb l’heretgia, el Malleus Maleficarum o “El Martell de les Bruixes”. En un dels seus diversos apartats, aquest peculiar tractat fa èmfasi en el pacte amb el Dimoni com a antònim directe de la fe cristiana en Déu; doncs per a realitzar aquests pactes era condició sine quae non convertir-se en un servent del Mal realitzant rituals que incloïen la negació de la fe cristiana (òbviament) així com sacrificis humans (normalment infants), amb la conseqüent entrega de la seva ànima al Maligne.

Aquesta concepció de la bruixeria va tenir els seus inicis al s XIII (IV Concili del Laterà, 1215), quan els Tribunals Inquisidors van passar a encarregar-se de la lluita contra l’heretgia i  a partir del qual es té constància de que les suposades bruixes o mags van deixar de ser considerats pobres infeliços enganyats per les falses promeses del Dimoni a ser enemics directes de l’Església.

Val a dir, que després de lluitar contra l’heretgia càtara (que negava la condició divina de la Verge) entre d’altres; la principal tasca de la Inquisició va passa a ser la de la caça de bruixes i , indirectament, el pacte amb el Diable gràcies a l’edicte del papa Joan XXII (Super Illius Decretale, 1236), que sentenciava amb paraules contundents:

Greument observem que molts cristians ho son únicament de nom. Fan sacrificis als dimonis, els adoren, en fan imatges, anells, espills, vials i altres estris amb finalitats màgiques per a unir-s’hi […]  S’uneixen a ells en la més vergonyosa de les totes les coses, s’alien amb ells amb la mort i pacten amb l’Infern.Pel seu pestilent i indesitjable significat es creixen i infecten al anyells de Crist i al món sencer.[…] Per la present, es dictaran sentències d’excomunió a tots i cadascun dels que refusin els nostres caritatius consells[…]

Com és ben sabut per tots, durant tota l’Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc, i quasi fins al s XIX, l’Església va ser un dels principals comitents d’art a tot el món occidental. Així doncs ja des de la caiguda de Roma trobem referències al pacte amb el Diable; una de les primeres (i més influents) dins la literatura; l’història del monjo Teòfil, que  per vanitat va pactar amb el Maligne per a acomplir els seus desitjos. Per sort, però va adonar-se de l’error comès i va pregar a la Verge que intercedís en el seu favor, aconseguint així salvar la seva ànima.

La història de Teòfil va ser transcrita al llatí en el sí de la cort de Carlemany (s.VIII) i gràcies a això es va estendre àmpliament per tot el Sacre Imperi Romano-Germànic i per tant, a tota l’Europa occidental. Degut a la temàtica mariana, aquesta obra va ser recuperada al s XII per a l’enaltiment de la figura de la Verge per a contrarestar l’heretgia càtara; com succeeix al Saltiri de la Reina Ingeburge. [imatge inferior]

Teòfil -Saltiri Ingeburge

Saltiri de la Reina Ingeburge (1194-1205) fol.35v i 36r

En aquesta obra,  pertanyent al conegut com a “estil 1200“, de marcada influència bizantina i amb reminiscències de l’Antiguitat Clàssica, trobem diverses pàgines tapís després del calendari (amb els treball dels mesos) que dóna inici a tots als saltiris; precedint als salms.

Retaule de Klosterneuburg(detall) - Moisès al SinaíEn aquestes dues pàgines acullen quatre il·lustracions disposades en dos compartiments tancats a cadascuna, amb fons daurat i figures que recorden a les que trobem al retaule de Klosterneuburg [esquerra]amb plecs de roba arrodonits i profunds.

En una hàbil síntesi, en aquestes dues pàgines se’ns mostren els 4 moments crucials de la història de Teòfil; el pacte amb el Dimoni (superior esquerre), la pregària a la Verge (inferior esquerre), la Verge recuperant el contracte de les mans del Maligne (superior dret) i el retorn del contracte a Teòfil (inferior dret).

Així doncs, podem concloure que una de les funcions que el Pacte amb el Dimoni va fer les veces d’una arma de doble tall en les mans de l’Església; d’una banda era perseguit i castigat amb tortures terribles, i de l’altra era emprat , si bé a través d’un relat tradicional (Teòfil), com a eina propagandística destinada a l’enaltiment de la figura de la Verge i amb ella la de tota l’Església.

Per a saber-ne més:

– BUREAU, Alan. Satan, The Heretic. The Birth of Demonology in the Medieval West. Chicago, 2006.

– GARCIA AVILÉS, Alejandro. Imágenes “vivientes”: idolatría y herejía en las “Cantigas” de Alfonso X el Sabio. Universidad de Murcia

– KRAEMER, Heinrich i SPRENGER, Jacobus: Malleus Malegificarum. El Martillo de las Brujas (ed. M. Jiménez Monteserrín). Madrid, 2004.

– MURCIA NICOLÁS, Fuensanta. El Feudalismo y el pacto con el diablo. revista Medieval, nº 45. 2012

-LAZAR, Moshe. Theophilus: Servant of Two Masters. The Pre-Faustian Theme of Despair and Revolt. MLN Vol.97 nº6, 1972.

Espero que us hagi agradat l’article d’avui! No deixeu de comentar i puntuar!

Pax Tecvm!

Jordi.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Traductor

”bandera de inglaterra” ”bandera de francia” ”bandera de españa” ”bandera de italia”

Entrades recents

  • Hotel Attraction – Gaudí’s dream in New York 24 Juliol 2013
  • EXPO: Japonisme – La fascinació per l’art japonès ( fins al 15-9-13) 18 Juliol 2013
  • Munera Gladiatoria (Vol. II) – Retiarius versus Murmillo 9 Juliol 2013
  • El futur vist des del passat – Paleofuturisme o Steampunk? 2 Juliol 2013
  • Reconstrucció Històrica? Per què? 26 Juny 2013

De Artes et Historia a Facebook

De Artes et Historia a Facebook

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 19 other followers

Temes tractats

Reconstrucció Històrica

  • Amics de la Girona Napoleònica
  • Barcino Colonia Romae – Jornades Romanes de Barcelona
  • Barcino Oriens – Grup de Reconstrucció Històrica Romana
  • Fundació Cultural Hostafranchs

Arxius

  • Juliol 2013 (4)
  • Juny 2013 (1)
  • Mai 2013 (4)
  • Abril 2013 (5)
  • Març 2013 (7)
  • febrer 2013 (8)
  • gener 2013 (1)

Blogs i pàgines interessants

  • The Public Domain Review
  • Barcelona – Imatges amb Història
  • ARCA – Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
  • Coursera – Cursos online gratuits d'universitats anglosaxones
  • Intento de Armería – Blog d'un armer forjador
  • Amics de l'Art Romànic
  • TDX – Tesis doctorals en xarxa
  • Associació Wagneriana de Barcelona
  • Basíliques i Capelles Papals a la Santa Seu
  • Publicaciones sobre arte medieval
  • The Labyrinth – Fonts per a estudis medievals
  • Scriptorium – UB Paleografia online
  • Museu Virtual de la Universitat de Barcelona
  • British Library digitised manuscripts
  • Conscriptio – Blog sobre paleografia i historiografia
  • Biblioteca Apostolica Vaticana – Manoscritti digitalizzatti
  • Castra in Lusitania – Castells i armes medievals
  • Èxit Cultural – Cultura Contemporània
  • Armour Archive – Arxiu de patrons d'armadures
  • My Armoury – Fonts d'armes històriques
  • Barcelofília – Inventari de la Barcelona desapareguda
  • Blog del Ricard Bru – Expert en art Japonès
  • InScribe – Curs de Paleografia online a la University of London

1348 1888 2012 abadia abbey antiguitat architecture army arquitectura art art history Art Nouveau barcelona Barcino barcino colonia romae biblia biblioteca catalonia catalunya cohors cohors I barcinonensis cohorte devil estampa francis bacon Gaudi greece greek historia history humanitats humanities II islam japan jews judios jueus latin legio library living history manuscript manuscrit manuscrito medieval militar modernism modernisme modernismo Modern Style New York oriental reconstruccion histórica reenactment Richard Wagner Roma roman rome steampunk torre tower Troy Troya umberto eco universitat universitat de barcelona victorian XII XIII XIV XIX XV XVII XX

Bloc a WordPress.com.

Cancel·la
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy