Etiquetes
art, art history, biblia, biblioteca, candlemass, codex, devil, Diable, Diablo, dimoni, Gigas, historia, history, humanitats, latin, legend, llegenda, manuscript, manuscrit, manuscrito, medieval, metal, moyen âge, necronomicon, pact, religion, XII, XIII
No és pas el primer cop que parlem de pactar amb el diable a l’Edat Mitjana, ja ho vam fer en una de les nostres primeres entrades; però el que avui tenim entre mans més que una continuació del discurs anterior entorn a què va suposar a nivell artístic general el pacte demoníac en època medieval és un cas concret de pacte amb el diable. En concret em refereixo a la història del Codex Gigas, també conegut com la Bíblia del Dimoni.
(fig.1) Codex Gigas obert pel foli 289v -290r on s’oposen la figura del Dimoni amb la representació del Paradís.
En primer lloc cal analitzar morfològicament aquest element. S’en diu Codex Gigas: codex -icis = llibre, registre escrit; i Gigas -gantis que era un dels titans que volia destronar a Júpiter de l’Olimp. Òbviament fa referència al seu tamany, així doncs és “el Llibre Gran”. Tenint en compte que fa 92cm d’alçada, per 50cm d’amplada i 22cm de gruix és lògic aquest sobrenom.
- La Llegenda
Però no tant obvi és el seu altre alias, segurament el més famós i el que més curiositat desperta: la Bíblia del Dimoni. Aquest peculiar sobrenom es deu a dos motius principals; el primer d’ells relacionat directament amb l’origen d’aquest manuscrit, que va lligat al monjo conegut com Hermann el Reclús (Hermanus Monachus Inclusus) de l’abadia benedictina de Podlažice, a l’Europa Central (actualment República Txeca). Aquest monjo en principi va ser condemnat a morir emparedat per haver trencat els seus vots monàstics.
Diu la llegenda que la nit abans de que s’executés l’emparedament, va oferir un tracte als seus superiors, ell tot sol, en una nit, havia de crear el més gran dels manuscrits per a la glorificació de l’abadia, i si ho aconseguia l’havien de deixar anar. Creient que no ho aconseguiria, car era una tasca impossible, van acceptar la proposició del monjo; sense saber que aquest tenia pensat vendre la seva ànima al Diable per tal de poder crear el manuscrit. El preu per poder segellar el pacte va ser, a més de l’ànima del monjo, una pàgina sencera del gran manuscrit dedicada al Senyor de les Tenebres (fig.2), una imatge de prop de 50 cms que sens dubte té molt a veure amb el nom de la Bíblia del Dimoni. Val a dir també que aquesta imatge es troba oposada a la d’una representació esquemàtica del Paradís.
(fig.2) Imatge del Dimoni a pàgina completa del Codex Gigas. (fol.290 r)
- La realitat
La veritat és que l’únic cert del que la llegenda explica és que al llibre hi trobem unes magnífiques il·lustracions i decoracions, entre elles la del Dimoni, ja que l’autor no es coneix (tot i que s’especula sobre la possible existència d’un monjo anomenat Hermanus Inclusus) i un llibre d’aquestes dimensions i riquesa és impossible que es fabriqués a la petita abadia de Podlažice, doncs per la seva elaboració va ser necessària la pell de 160 ases aproximadament (això sense comptar els valuosos pigments que trobem al seu interior).
(fig. 3) Retrat de Josephus Flavius, única figuració humana al llibre. Fol. 118r
(fig.4) Estudiós revisant el Codex Gigas
El manuscrit està datat entre el 1224 i el 1230 gràcies a les dades que podem trobar a les necrològiques així com el calendari que hi figura, ja que en el primer trobem que l’úlltim bisbe de Praga que hi figura és Andreas, mort el 1223, i d’altra banda no hi figura la mort del rei Ottokar I, el 1230, pel que el llibre forçosament va haver de completar-se abans de la defunció de l’esmentat monarca.
(fig.5) – Incipit liber Danielis fol. 52r
El Codex Gigas conté a més de la Bíblia vulgata (versió traduïda a partir del s VI) textos que aporten informació diversa sobre:
- Història jueva (textos de Josephus Flavius [fig3])
- Història universal (els llibres d’Isidoro de Sevilla, del que ja vam parlar als Bestiaris)
- Història local, la crònica de Bohèmia de Cosmas de Praga.
- Medicina i conjurs, disposats tots a continuació de la pàgina que ens mostra la imatge del Dimoni.
- Regla de Sant Benet de Núrsia
- Santoral, esqueles i calendari
A banda dels seus orígens més o menys tèrbols i el seu component esotèric i demoníac, el Codex Gigas és una peça important pel seu valor artístic, doncs a més de ser el còdex medieval més gran conservat, conté , com ja hem dit, una gran varietat d’inicials i miniatures considerablement valuoses (fig.5) tot i que en cap d’elles s’empren metalls preciosos com sí s’empraren en altres llibres miniats.
Per a saber-ne més:
Candlemass – Codex Gigas
Reportatge sobre el Codex Gigas emès al programa Cuarto Milenio
– Codex Gigas a la Kungliga Biblioteket – National Library of Sweden
Espero que us hagi semblat interessant!
Pax tecvm!
Jordi.
