El futur vist des del passat – Paleofuturisme o Steampunk?

Etiquetes

art, art deco, art history, barcelona, BNF, catalonia, catalunya, historia, history, HP Lovecraft, humanitats, humanities, Jules Verne, Lovecraft, modernisme, neogòtic, neogothic, neogotico, New York, paleofuturisme, retrofuture, steampunk, utopia, victorian, Villemard, XIX, XX

Qui més qui menys ha sentit a parlar algun cop de la tendència estètica-literària que els últims anys s’ha posat de moda, l’anomenat Steampunk. L’Steampunk va néixer a la dècada dels anys 80 com un sub-gènere de la ciència-ficció especulativa que va desembocar, gràcies a la influència de grans noms de la literatura universal com Jules Verne o H.P. Lovecraft, en un moviment artístic, social i cultural que avui dia veu el món des d’una perspectiva tecnològica anacrònica passada pel filtre de l’època victoriana; es creen objectes com s’haurien imaginat els visionaris de l’època amb la tecnologia que tenien aleshores: el vapor (d’aquí steampunk, steam=vapor).

fig.1 – “Correspondance Cinéma-Phono-Télégraphique” (cromolitografia) Villemard, 1910 [BNF, Estampes]

Tanmateix, la visió del futur des del passat no és quelcom nou i exclusiu d’aquest moviment sociocultural. De fet, les bases de l’steampunk són el que realment ens interessa avui, i es que tant al s. XIX com a principis del s. XX es van dur a terme interpretacions de com seria el món en el futur, algunes d’aquestes relativament properes a la nostra realitat, com la “correspondència – cinema-fono-telegràfica” (fig.1) de Villemard.

D’altra banda, aquestes especulacions de futur no es limitaven únicament a l’àmbit domèstic com el que veiem en les il·lustracions de Villemard, sinó que anaven més enllà, arribant a tots els camps imaginables. Un d’aquests exemples i en el que més ens centrarem és el de l’urbanisme.

fig.2 – Perspectiva sobre una avinguda de torres – J. Lambert (1922)

L’organització d’una ciutat sempre ha suscitat molt d’interès, i els artistes i arquitectes de principis del segle XX, amb la recent eclosió i èxit aclaparador de l’arquitectura del ferro i el gratacels, van ser els encarregats de plasmar sobre el paper les utopies que es plantejaven entorn a com podria ser una ciutat portant fins a l’extrem la màxima tecnologia del moment.

Més o menys això és el que podem trobar en la il·lustració de J. Lambert (fig.2), en la que se’ns presenta una aparentment infinita avinguda de dimensions colossals flanquejada per uns no menys colossals gratacels d’estil neogòtic – art déco com els que ja es començaven a veure als Estats Units com per exemple el Flat Iron Building de Nova York.

I és en el context d’efervescència creativa dels Estats Units de principis de segle on trobem un altre dels exemples que avui comentarem, titulat “Future New York, The city of skyscrapers“. És una imatge provinent d’una postal  datada el 1925 i en la que podem veure una llarga avinguda com podria ser Broadway amb una gran profusió d’edificis de gran alçada a banda i banda, representats en un estil neogòtic propi del canvi de segle. D’una banda és important observar els avions que hi trobem, biplans o triplans, molt rudimentaris, cosa que delata la novetat que suposava la aviació encara en el moment de crear aquesta il·lustració. D’altra banda també és ressenyable a més de l’estil arquitectònic dels gratacels, l’ús del ferro en els ponts que uneixen construccions i que fan de vies del tren, un aspecte de rigorosa modernitat en la arquitectura finisecular.

fig.3 – New York “The City of Skyscrapers” – Anònim (1911)

 

Aquesta il·lustració, però, no és pas original, doncs la original es remunta al 1911, a la publicació d’una recopilació d’imatges de la Nova York del futur anomenada King’s View of New York, on ja hi trobem aquesta composició tant característica d’edificis, ponts, trens elevats i avions.

fig. 3.1 – King’s Dream of New York – 1911

fig. 3.2 – King’s Dreams of New York (1911)

Tanmateix, durant el procés de recopilació d’informació per a l’elaboració del present article, va arribar a les meves mans quelcom curiós. Es tracta d’una il·lustració d’una Barcelona utòpica-futurística (fig.4)  publicada el 1929 a la revista La Ilustración Iberoamericana. Es tracta d’un excepcional cas de còpia de la imatge “The City of Skyscrapers” de Nova York que tot just hem comentat. Si bé és cert que tant la composició com l’estil dels edificis sembla talment calcat, hi ha certes diferències que val la pena mencionar.

En primer lloc, el dibuix en qüestió ha passat de recrear un carrer novaiorquès a un carrer barceloní molt determinat, la Via Laietana. Això és noticiable gràcies al fet que a la dreta veiem la Catedral de Barcelona i la torre del rei Martí I, i gràcies al detall que trobem a la part inferior central, on veiem l’encapçalament de l’edifici de la Caixa de Pensions projectat per Enric Sagnier el 1917,  podem ubicar-lo concretament al número 56 d’aquest carrer creat a principis del segle XX.

fig.4 – Barcelona futurista. Publicada a la revista “La Ilustración Ibero-Americana n.III – Giacomo Alessandro (1929)

Un altre element a comentar són els aparells voladors. Respecte a la obra original (fig.3), on vèiem una sèrie d’avions encara molt rudimentaris, aquí el pas del temps fa acte de presència i trobem unes representacions aeronàutiques molt més modernes, tot i que encara utòpiques en el cas de l’enorme avió amb 10 motors d’hèlix, però també realistes en el cas dels dirigibles o zepelins que hi veiem.

El fet potser més curiós d’aquesta acurada reproducció és el moment en el que va ser creada, el 1929, un període convuls, en el que Espanya venia d’una època de bonança propiciada per la Gran Guerra (1914-1919) que es va tornar en crisi en quant aquesta va acabar i els països bel·ligerants van reconstituir les seves indústries. Ens trobem doncs amb una Espanya encara sota la dictadura de Primo de Rivera, per tant, amb un cert grau de repressió política i cultural en el que segurament més d’un intel·lectual mirava amb admiració cap als Estats Units, on els feliços anys 20 els van afirmar com a primera potència mundial (tot i que l’octubre del 1929 el gran Crack de la borsa ho va posar en entredit).

Podríem doncs qualificar aquesta representació d’anhel de progrés? En el meu parer és evident que sí. I de fet i a títol personal, no em desagradaria una Barcelona amb aquest aspecte, no creieu? De totes maneres, el que sí que podem afirmar amb vehemència i sense dubitacions és que el futur, quan es veu des del passat, sempre va més enllà del que realment arriba a ser quan aquest futur esdevé present.

Fins aquí l’article d’avui. Espero que us hagi semblat interessant i l’hàgiu gaudit!

Per saber-ne més:

– Paleofuture (blog en anglès sobre el paleofuturisme)

– Il·lustracions de Villemard a la exposició online “Utopie” de la BNF.

– V.A. “De Babel a Dubai“. Obra Social “la Caixa” (2012). (catàleg d’exposició)

Pax Tecvm!

Jordi Garrido.