Pactar amb el Dimoni a l’Edat Mitjana (Vol. II) – El Codex Gigas

Etiquetes

art, art history, biblia, biblioteca, candlemass, codex, devil, Diable, Diablo, dimoni, Gigas, historia, history, humanitats, latin, legend, llegenda, manuscript, manuscrit, manuscrito, medieval, metal, moyen âge, necronomicon, pact, religion, XII, XIII

No és pas el primer cop que parlem de pactar amb el diable a l’Edat Mitjana, ja ho vam fer en una de les nostres primeres entrades; però el que avui tenim entre mans més que una continuació del discurs anterior entorn a què va suposar a nivell artístic general el pacte demoníac en època medieval és un cas concret de pacte amb el diable. En concret em refereixo a la història del Codex Gigas, també conegut com la Bíblia del Dimoni.

(fig.1) Codex Gigas obert pel foli 289v -290r on s’oposen la figura del Dimoni amb la representació del Paradís.

En primer lloc cal analitzar morfològicament aquest element. S’en diu Codex Gigas: codex -icis = llibre, registre escrit; i Gigas -gantis que era un dels titans que volia destronar a Júpiter de l’Olimp. Òbviament fa referència al seu tamany, així doncs és “el Llibre Gran”. Tenint en compte que fa 92cm d’alçada, per 50cm d’amplada i 22cm de gruix és lògic aquest sobrenom.

• La Llegenda

Però no tant obvi és el seu altre alias, segurament el més famós i el que més curiositat desperta: la Bíblia del Dimoni. Aquest peculiar sobrenom es deu a dos motius principals; el primer d’ells relacionat directament amb l’origen d’aquest manuscrit, que va lligat al monjo conegut com Hermann el Reclús (Hermanus Monachus Inclusus) de l’abadia benedictina de Podlažice, a l’Europa Central (actualment República Txeca). Aquest monjo en principi va ser condemnat a morir emparedat per haver trencat els seus vots monàstics.

Diu la llegenda que la nit abans de que s’executés l’emparedament, va oferir un tracte als seus superiors, ell tot sol, en una nit, havia de crear el  més gran dels manuscrits per a la glorificació de l’abadia, i si ho aconseguia l’havien de deixar anar. Creient que no ho aconseguiria, car era una tasca impossible, van acceptar la proposició del monjo; sense saber que aquest tenia pensat vendre la seva ànima al Diable per tal de poder crear el manuscrit. El preu per poder segellar el pacte va ser, a més de l’ànima del monjo, una pàgina sencera del gran manuscrit dedicada al Senyor de les Tenebres (fig.2), una imatge de prop de 50 cms que sens dubte té molt a veure amb el nom de la Bíblia del Dimoni. Val a dir també que aquesta imatge es troba oposada a la d’una representació esquemàtica del Paradís.

(fig.2) Imatge del Dimoni a pàgina completa del Codex Gigas. (fol.290 r)

• La realitat

La veritat és que l’únic cert del que la llegenda explica és que al llibre hi trobem unes magnífiques il·lustracions i decoracions, entre elles la del Dimoni, ja que l’autor no es coneix (tot i que s’especula sobre la possible existència d’un monjo anomenat Hermanus Inclusus) i un llibre d’aquestes dimensions i riquesa és impossible que es fabriqués a la petita abadia de Podlažice, doncs per la seva elaboració va ser necessària la pell de 160 ases aproximadament (això sense comptar els valuosos pigments que trobem al seu interior).

(fig. 3) Retrat de Josephus Flavius, única figuració humana al llibre. Fol. 118r

(fig.4) Estudiós revisant el Codex Gigas

El manuscrit està datat entre el 1224 i el 1230 gràcies a les dades que podem trobar a les necrològiques així com el calendari que hi figura, ja que en el primer trobem que l’úlltim bisbe de Praga que hi figura és Andreas, mort el 1223, i d’altra banda  no hi figura la mort del rei Ottokar I, el 1230, pel que el llibre forçosament va haver de completar-se abans de la defunció de l’esmentat monarca.

(fig.5) – Incipit liber Danielis fol. 52r

El Codex Gigas conté a més de la Bíblia vulgata (versió traduïda a partir del s VI) textos que aporten informació diversa sobre:

• Història jueva (textos de Josephus Flavius [fig3])
• Història universal (els llibres d’Isidoro de Sevilla, del que ja vam parlar als Bestiaris)
• Història local, la crònica de Bohèmia de Cosmas de Praga. 
• Medicina i conjurs, disposats tots a continuació de la pàgina que ens mostra la imatge del Dimoni.
• Regla de Sant Benet de Núrsia
• Santoral, esqueles i calendari

A banda dels seus orígens més o menys tèrbols i el seu component esotèric i demoníac, el Codex Gigas és una peça important pel seu valor artístic, doncs a més de ser el còdex medieval més gran conservat, conté , com ja hem dit, una gran varietat d’inicials i miniatures considerablement valuoses (fig.5) tot i que en cap d’elles s’empren metalls preciosos com sí s’empraren en altres llibres miniats.

Per a saber-ne més:

Candlemass – Codex Gigas

Reportatge sobre el Codex Gigas emès al programa Cuarto Milenio

– Codex Gigas a la Kungliga Biblioteket – National Library of Sweden

Espero que us hagi semblat interessant!

Pax tecvm!

Jordi.

Anuncis

La Torre de Babel – Mite, realitat i inspiració

Etiquetes

1927, art, art history, athanasius kircher, babel, bible, biblia, Borromini, british library, brueghel, el vell, el viejo, franz kafka, fritz, genesis, herodot, historia, humanitats, humanities, jews, kafka, lang, latin, Maarten, manuscript, manuscrit, manuscrito, mesopotamia, Metropolis, Noah, Noe, pieter, Roma, sant' ivo alla sapienza, the elder, torre, tower, van Heemskerk, XIV, XV, XVII, ziggurat

Fig. 1 Construcció de la Torre de Babel – anònim (1587)

•  Mite

La Torre de Babel(fig. 1),  és una construcció de la que parla la Bíblia al llibre del Gènesi (11:1-9), i és coneguda i important degut a la interpretació judeocristiana que se n’extreu; la creació dels diversos idiomes com a càstig diví  a l’home per voler arribar al cel amb el seu edifici. Les diferents llengües van ser vistes com un càstig ja que propiciaven la no-entesa entre els homes, per tal de que no es poguessin posar d’acord mai més per a fer una obra semblant. Val a dir que fins aleshores els homes parlaven tots una única llengua ja que com s’explica als relats d’orígens (o relats etimològics) això era així ja que tots els homes descendien de la família de Noé, els únics que van ser escollits per a sobreviure el Diluvi Universal, i que òbviament parlaven en un sol idioma.

L’orígen etimològic de la paraula Babel ens porta a dues interpretacions diferents del propi mite; pot venir o bé de la conjunció dels mots “bab” (porta) i “el” (Déu), és a dir, Porta de Déu o porta del cel; o bé provenir de la veu hebrea “balal“; confondre, embrollar.

El passatge del Gènesi en qüestió tracta tots aquests aspectes :

1.En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules.
2.Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Shinar i la van poblar.
3.Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons enlloc de pedra, i asfalt enlloc de morter.
4.Després van dir: Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.
5.El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes,
6.i es digué: “Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast.
7.Baixem a posar confusió al seu llenguatge per a que no s’entenguin entre ells.”
8.Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i abandonaren la construcció de la ciutat.
9.Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió  en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà va dispersar els homes arreu de la terra.

 

• Realitat

Fig 2. Reconstrucció del ziggurat Etemenanki segons Hansjörg Schmid, Der Tempelturm Etemenanki in Babylon (1995 Mainz)

A banda de la fiabilitat històrica relativa dels textos bíblics, trobem descripcions que concorden amb el concepte de la Torre de Babel en fonts sobradament conegudes com per exemple l’historiador clàssic Heròdot o altres menys coneguts com Flavius Josephus en la seva obra Antiguitats Judaiques (s I aC). L’edifici al que Heròdot fa referència passa per ser un ziggurat de l’antiga ciutat de Babilònia; el ziggurat conegut com Etemenanki, del què actualment se n’han trobat restes arqueològiques que proven que era una construcció de proporcions titàniques per l’època; la base era un quadrat de 90 metres de costat i s’ha calculat que podria haver arribat a tenir 90 metres d’alçada(fig.2). Això s’ha pogut confirmar gràcies a l’arqueologia moderna, que en la última centúria ha trobat indicis físics que completen la informació d’aquests textos com per exemple una tauleta cuneïforme conservada al Louvre on s’hi descriu detalladament el ziggurat Etemenanki del que se suposa parlaria Heròdot en la seva obra.

D’altra banda, Flavius Josephus situa l’indret on es construí la torre a Babilònia, sota el regnat de Nimrod (descendent de Cam, fill de Noè) que va emprar les seves dots de comandament per a  reunir als homes i portar-los a poblar les terres del Shinar com diu al Gènesi (11:2).

Pel que fa a les cronologies trobem un ampli ventall de versions; d’entrada podem distingir entre les establertes abans de les prospeccions arqueològiques del s. XX, que estan basades en les escriptures bíbliques veterotestamentàries (s IX-VIII aC.), i les que han estat traçades a posteriori.

Les primeres es basen en càlculs fets a partir de les diverses genealogies que trobem a l’Antic Testament; en una Bíblia publicada a París el 1767 el relat de la “confusió de les llengües” és datat al 2181 aC; d’altra banda a L’art de comprovar les dates (París, 1820) seguint el raonament genealògic de la família de Noè, s’arriba a la conclusió que el rei Nimrod va acabar el seu mandat l’any 2575 aC.

A l’altra cara de la moneda tenim els historiadors moderns que treballen amb la informació extreta de les excavacions arqueològiques a Mesopotàmia, estipulant que els primers textos cuneïformes on apareixen les grans construccions, els ziggurats, daten del s XXII aC., mentre que els propis edificis serien del III mil·leni.

•  Influència

(Fig.3) Egerton Genesis – Fol 5v. (sXIV)

(Fig. 4) Torre de Babel – Pieter Brueghel “el Vell”

(Fig. 5) Les Muralles de Babilònia – Maarten van Heemskerk (1638)

(Fig. 6) Llanterna de la cúpula de Sant’ Ivo alla Sapienza, Roma – Francesco Borromini (1642-1660)

(Fig. 7) Torre de Babel – Athanasius Kircher (1679)

Molts han sigut els artistes que han plasmat en la seva obra el mite de la Torre de Babel; tant illuminators medievals (fig.3), com pintors renaixentistes, arquitectes,  escriptors o fins i tot  cineastes ja en ple s. XX.

Segurament una de les obres més conegudes i representatives és la de Pieter Brueghel “el Vell”, qui el 1563 va pintar la cèlebre torre en construcció (fig.4) amb el rei Nimrod de Babilònia en primer terme a l’esquerra, que no apareix en els textos bíblics, sinó que ho fa a les Antiguitats Judaiques de Flavius Josephus (s.I aC). No se sap si Brueghel coneixia o no aquesta obra, però es pot deduir que si no directament, segur que va trobar la inspiració en altres pintures que sí que  prenien com a base el text en qüestió.

Molts altres artistes també van dedicar obres a retratar la grandiositat del cèlebre edifici, com per exemple Athanasius Kircher al 1679 (fig.7).

També arquitectes han fet el seu homenatge a la mítica torre bíblica; entre ells un dels més il·lustres de tot el període Barroc, Francesco Borromini. No va construir pas una torre, sinó que, molt probablement inspirat per un gravat de Maarten van Heemskerk de 1638 (fig.5) on veiem una helicoïdal torre de Babel (molt probablement inspirada en el minaret de la mesquita de Samarra), va dissenyar una llanterna molt peculiar per a coronar la cúpula de l’església de Sant’ Ivo alla Sapienza de Roma (fig.6). En aquest cas, com tots els elements en aquesta església, el rerefons simbòlic és molt fort i gira sempre entorn al saber.

Ja a principis del s XX, el 1917, l’autor austrohongarès Franz Kafka va dedicar un petit relat a la construcció de la Torre de Babel titulat L’escut de la Ciutat: 

En un principio no faltó la organización en las disposiciones para construir la Torre de Babel; de hecho, quizás el orden era excesivo. […] Al contrario: el saber de los hombres adelanta, la arquitectura ha progresado y seguirá progresando; de aquí a cien años el trabajo para el que precisamos un año se hará tal vez en pocos meses, y más resistente, mejor. […] Eso tendría sentido si cupiera la esperanza de que la torre quedará terminada en el espacio de una generación.[…] era imposible. Lo más creíble era que la nueva generación, con sus conocimientos superiores, condenara el trabajo de la generación anterior y demoliera todo lo adelantado, para recomenzar. […]Cada nacionalidad quería el mejor barrio, y esto dio lugar a disputas […] Esas peleas no tenían fin; […] Pero no sólo en pelear pasaban el tiempo; en las treguas se dedicaban a embellecer la ciudad, lo que provocaba nuevas envidias y nuevas peleas. Así pasó la era de la primera generación, pero ninguna de las siguientes fue distinta; sólo aumentó la destreza técnica y con ella el ansia guerrera. Aunque la segunda o tercera generación reconoció la insensatez de una torre que llegara hasta el cielo, ya estaban demasiado comprometidos para abandonar los trabajos y la ciudad.

El vaticinio de que cinco golpes sucesivos de un puño gigantesco aniquilarán la ciudad, está presente en todas las leyendas y cantos de esa ciudad. Por esa razón el escudo de armas de la ciudad incluye un puño.

Un homenatge “atípic” a la gran torre va ser el fet pel cineasta alemany Fritz Lang l’any 1927 en la seva cèlebre pel·lícula Metropolis (fig.8), on dedica una escena a aquest relat bíblic on ressalta l’arrogància de l’home en voler, mitjançant del seu ingeni, arribar al cel i situar-se al nivell de Déu.

(Fig. 8) Metropolis – Fritz Lang (1927)

Per saber-ne més:

– MANSBACH S.A. “Pieter Brueghel’s Tower of Babel“. Zeitschrift für Kunstgeschichte, 45. Bd., H. 1 (1982), pp. 43-56

– ROSKENS, Ronald W. “Legacies of the Tower of Babel“. The Modern Language Journal, Vol. 64, No. 2 (1980) pp. 173-178

– STEVENS, Daniel G. “The Tower of Babel: History in Picture“. The Biblical World, Vol. 41, No. 3, 1913, pp. 185-189

-V.A. “De Babel a Dubai“. Obra Social “la Caixa” (2012). (catàleg d’exposició)

Espero que us hagi agradat!

Pax Tecvm!

Jordi.