Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Avui iniciem una nova sèrie d’entrades que dedicarem a exposicions diverses a les que els escriptors d’aquest blog tinguem oportunitat d’assistir i comentar sempre des de la nostra opinió personal.

En aquest primer comentari d’exposició parlarem de la mostra que hi ha disponible al CaixaForum de Barcelona fins al 15 de setembre, titulada “Japonisme. La fascinació per l’art japonès“. Tot i que potser encara no s’ha notat en els meus escrits, l’art japonès té quelcom especial que m’atrapa i m’enamora, i puc afirmar amb vehemència que aquesta exposició ha satisfet les meves expectatives.

Cartell principal de la exposició. La imatge es tracta d'una fotografia acolorida de Kusakabe Kimbei (1870)

(fig.1) Cartell principal de la exposició. La imatge es tracta d’una fotografia acolorida de Kusakabe Kimbei (1870)

Que el Japó sempre ha tingut un component místic, misteriós i exòtic que ha fascinat i despertat interès en molts és ben sabut. Aquesta exposició no pretén pas descobrir la àmplia influència japonesa en l’art modernista, cosa que és vox populi per a tot els que hagin llegit mínimament sobre el tema; la innovació aquí recau en l’atenció que es posa en el procés a través del qual va arribar a Catalunya la influència des de l’obertura a l’exterior del Japó de 1860, sense obviar els primers contactes establerts pels missioners al període namban (1543-1614).

En aquesta mostra, la primera a Espanya dedicada a aquest fenòmen internacional, ens trobem amb el valor afegit que té el fet de poder veure més de 300 peces que pertanyents a col·leccions particulars i per tant normalment allunyades del públic.

fig.2 – La Gran Onada. Sèrie de vistes sobre el Mont Fuji – Katsushika Hokusai (1831)

El comissari d’aquesta exposició, Ricard Bru i Turull, professor d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona – puc certificar que és dels bons-, ha demostrat en aquesta mostra que l’èxit sonat del seu debut amb la exposició “Picasso i la estampa eròtica japonesa” al Museu Picasso de Barcelona no va ser flor d’un sol dia. Aquesta va ser àmpliament reconeguda i posteriorment premiada per l’Associació Catalana de Crítics d’Art com la millor exposició d’Art Modern i d’investigació històrica.

En l’aspecte més purament visual, en aquesta exposició trobem un evident i potent contrast entre el negre predominant sobre el que hi trobem brillants espurnes de color daurat, òbviament eludint a les típiques combinacions de colors dels lacats orientals. La mostra convida a l’espectador a jugar amb la sorpresa, combinant passadissos amb espais molt amplis delimitats per parets de vitrines on podem veure les peces que són tractades amb suma delicadesa, com si es tractés de petites joies, tot i que hi ha obres de tot format i mida.

Lluny de limitar-se a la comparació d’estils pictòrics europeus, com el d’ Henry de Toulouse-Lautrec, amb la cèlebre estampa japonesa o Ukiyo-e dels grans artistes japonesos, Hokusai (fig.2), HiroshigeKuniyoshi, Utamaro… Es crea un ambient de interrelació d’estils i d’arts que evoca a allò que debien ser les grans Exposicions Universals de finals del s XIX, com la de Barcelona el 1888.

Veiem com els models artístics japonesos van esdevenir noves formes de veure el món, uns models que van servir de base per a la evolució de molts artistes europeus i en particular molts artistes de casa nostra, on el japonisme encara es pot veure a alguns carrers de Barcelona, com per exemple la casa dels paraigües a la Rambla. Però també podem veure la influència en les mal dites arts menors, com l’orfebreria o l’ebenisteria, de les que trobem peces veritablement precioses al catàleg d’aquesta exposició, mobles, joies, petites capsetes… Tot inèdit, car pertany en la major part a propietaris privats.

(fig.3) Cartell publicitari de Cigarrillos París (1902)

(fig.3) Cartell publicitari de Cigarrillos París (1902)

Però la relació amb el Japó no es va acabar amb el Modernisme, sinó que va anar més enllà, fins a l’Art Déco, el Noucentisme i les Avantguardes de la primera meitat del s.XX on hi continuem trobant quasi una veneració per l’art del País del Sol Naixent. Tal va ser la força d’aquest moviment sociocultural que fins i tot es va fer manifest a nivell publicitari (fig.3).

Aquesta és doncs una exposició molt ben muntada, que ofereix un recorregut lògic i cronològic des dels primers contactes amb el món japonès al s. XVI fins als grans intercanvis culturals i comerç artístic de la segona meitat del s. XIX vist a través del prisma del Modernisme i posteriors moviments artisticoculturals de Catalunya.

  • PUNTUACIÓ: 9 sobre 10
  • HI TORNARIA? Si
  • PREU: 4€ / Gratuït per a clients de La Caixa

Per a més informació:

– Blog personal del comisari, Ricard Bru i Turull

– Blog “Del Modernismo”. Portat per l’historiador de l’art Vicente de la Fuente, company i especialista en arts decoratives del Modernisme.

– Caixa Forum. Visita Virtual a la exposició.

Espero que l’aneu a veure, prometo que us agradarà!

Pax Tecvm!

Jordi Garrido.

Anuncis