Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

(fig.1) Sir Alfred Chester Beatty

Avui dediquem aquesta entrada a Sir A. Chester Beatty degut a que va optar per a dedicar els beneficis que el seu gran èxit empresarial li aportava a la seva passió filantròpica: el col·leccionisme. Un col·leccionisme que es va centrar en tot allò que gira entorn als manuscrits,  generant un fons avui obert al públic i que resulta prou interessant per a aquest blog.

Alfred Chester Beatty (fig.1) va néixer  el 1875 a Nova York fill d’immigrants irlandesos que com tants altres van haver de fugir de la seva terra per la severa fam que a l’illa meragda es va donar durant la segona meitat del s XIX. Chester Beatty es va graduar com a enginyer de mineria a la School of Mines de la Universitat de Columbia i va començar a treballar a les mines de Colorado. Deu anys més tard ja era milionari i el propietari de les mines de la zona tot i que la seva salut es va veure afectada per la silicosi.

La seva malaltia va propiciar que fes llargues estades a Egipte, on va desenvolupar un creixent interès en els manuscrits islàmics, i amb d’altres viatges a països més llunyans com el Japó i la Xina el 1917, van contribuir a engrandir la seva fascinació personal per l’art oriental; reflectint-se en la seva col·lecció en objectes molt diversos com poden ser llibres xinesos amb les pàgines de jade o armadures medievals japoneses de samurais.

(fig.2) Baroda House, Dublin. (c 1912)

(fig.2) Baroda House, Dublin. (c 1912)

Chester Beatty es va nacionalitzar com a ciutadà britànic el 1933 i el 1950 va tornar a la Irlanda d’on els seus progenitors havien marxat anys abans. A la illa meragda va ser on va començar la seva obra social; va donar a l’Estat Irlandès un gran nombre de pintures i dibuixos, també va cedir obres a la National Gallery of Ireland.  Aquestes donacions a partir de 1950 van comprendre, entre d’altres, 93 pintures franceses del s.XIX de l’Escola de Barbizon, frescs, miniatures, pintures impressionistes (entre les quals una aquarel·la de Cezánne).

El 1954 es va obrir al públic la Chester Beatty Library al número 20 de Shrewbury Road a Dublin (fig.2), tot i que actualment la trobem en un emplaçament diferent i immillorable; dins del recinte del Dublin Castle en un edifici creat ex professo (fig.3) per a acollir la gran col·lecció que avui ens ocupa.

(fig.2) Vista de l'entrada a l'edifici actual de la Chester Beatty Library dins el recinte del Castell de Dublin.

(fig.3) Vista de l’entrada a l’edifici actual de la Chester Beatty Library dins el recinte del Castell de Dublin.

Actualment, l’edifici que acull la Chester Beatty Library és també un museu on hi trobem una exposició permanent i gratuïta on podem observar els objectes més importants de la col·lecció del magnat americano-irlandès. Aquests estàn organitzats en els diversos nivells de l’edifici; al nivell superior hi trobem les religions del món representades amb els seus corresponents manuscrits d’èpoques diverses i remotes. Aquí hi podem trobar des de fragments de les primeres restes conegudes de l’Evangeli de Sant Lluc, fins a Alcorans il·luminats del s.IX dC, passant per rotlles de la Torah jueva i riquíssimes bíblies i llibres d’hores il·luminats (fig.6) procedents de tota Europa, així com una important col·lecció de gravats d’Albrecht Dürer (fig.7).

A la primera planta hi trobem la sala d’exposicions temporals on actualment s’hi troba la exposició “Chester Beatty: The Paintings” (fins al 31 d’agost 2013), on es mostren trenta de les noranta pintures que Sir Alfred va donar a l’Estat Irlandès el 1950, i entre les que trobem autors de renom com Jean Leon Gérôme, juntament amb autors de l’escola de Barbizon com Millet o realistes com Breton. El segon pis està dedicat a l’art de l’Àsia oriental, acollint peces d’art japonès i xinès que comprenen els Nara e-hon (llibres d’il·lustracions japonesos [fig.4]) així com mobles i objectes artístics diversos.

Aquests són alguns dels objectes principals de la col·lecció, però òbviament n’hi ha molts més, entre ells peces molt rares com un tractat sobre màquines de guerra del s XV anomenat De Re Militarii (fig.8) o un llibre xinès fet de jade les mides del qual no excedeixen els 2 x 3 cm (fig.9). Si esteu interessats en saber-ne més us recomano el següent:

Espero que us hagi semblat interessant i que si algun cop us passeu per Dublin hi dediqueu una passejada, val la pena.

*El subtítol emprat per a aquesta entrada està escrit en gaèlic irlandès, la llengua pròpia d’Irlanda, i en aquest cas significa “l’humanista irlandès”.

Pax Tecvm!

Jordi.

Anuncis