Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

A la ciutat de Barcelona tenim la sort de trobar un dels exemples més ben conservats de complexes hospitalaris medievals de tota Europa; l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, iniciat el 1401 en època del rei Martí  l’Humà.

El doctor en història de l’art Antoni Conejo a la seva tesi “Assistència i Hospitalitat a l’Edat Mitjana” apunta el següent sobre l’edifici que avui ens ocupa:

El de la Santa Creu de Barcelona, per la seva banda, no sols constitueix la empresa edilícia civil més important del s. xv, sinó que, a més a més, fou un dels primers hospitals urbans de l’Europa occidental, projectat d’acord amb uns criteris perfectament raonats. Erigit en el raval barceloní, esdevingué un element clau en el desenvolupament urbà de la zona, al marge que, les seves grans dimensions, el convertien en una mena de ciutat hospitalària, en constant creixement amb el pas dels segles.

Així doncs, passada la plaga de 1348 i en vistes a possibles rebrots es va optar per millorar l’assistència mèdica a la ciutat. El Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona van decidir unir els 6 hospitals preexistents a la capital del principat: l’hospital de l’Almoina , l’hospital de Marcús, l‘hospital Sant Macià, l’hospital de Santa Eulàlia, l’hospital de Santa Margarida, i l’hospital de Colom; al territori del qual es va iniciar la nova construcció. Aquestes institucions provenien del protectorat del propi Consell de Cent i del Capítol catedralici, de manera que de la unió d’ambdós escuts va néixer el del nou hospital, el de la Santa Creu.

De la suma dels escuts d'armes de les dues entitats que controlaven els sis hospitals preexistents neix el nou blasó de la Santa Creu

De la suma dels escuts d’armes de les dues entitats que controlaven els sis hospitals preexistents neix el nou blasó de la Santa Creu

En la constitució de l’edifici de l’Hospital trobem diferenciats tres blocs com podem veure a la planta (fig.2), que des del sector més septentrional (el del Carrer del Carme) són:

  • La casa de Convalescència i el Col·legi de Cirurgia, edificis del s XVII i XVIII respectivament.
  • El sector central. Està format per tres naus de grans dimensions disposades en forma de U entorn a un claustre central.
  • Església de l’hospital i elements afegits en ampliacions diverses.
(fig.2) Arcs diafragmàtics i coberta en una de les cantonades del nivell superior.

(fig.1) Arcs diafragmàtics i coberta en una de les cantonades del nivell superior.

El sector central, sens dubte el més important ja que acollia als malalts, està constituït pel gran cos en forma de U que passa per estar resolt superposant dos nivells (a l’igual que alguns edificis religiosos preexistents, com la Sainte-Chapelle o Sant Francesc d’Assís) quedant un nivell inferior de poca alçària cobert amb trams rectangulars de volta de creueria rebaixada i un nivell superior d’alçada considerablement major; en aquest cas cobert amb fusta a dues aigües sustentada per arcs diafragmàtics (fig.1) apuntats o de mig punt en el cas dels angles. A l’interior del pati els trobem reforçats des de fora amb contraforts.

Aquests arcs són característics en l’arquitectura de la Corona d’Aragó i els podem trobar en molts edificis civils, les Drassanes Reials i el Saló del Tinell en són exemples, com molt possiblement ho serien també moltes de les sinagogues de la Corona que no han arribat als nostres dies. D’altra banda, cal fer esment de la perícia dels constructors del s.XV, que en les naus baixes de la planta inferior mostren un gran atreviment rebaixant les voltes de creueria fins a reduir-les gairebé a sostres plans amb tota la complicació tècnica que això comporta.

No en va aquest edifici gira entorn a un pati central com si d’un claustre es tractés; doncs estava projectat en un principi que la construcció de l’edifici completés el rectangle que avui dia veiem obert en aquesta forma de U; de manera que el claustre en un principi hauria d’haver quedat tancat i amb ell la galeria coberta sota voltes de creueria apuntades en tot el perímetre interior del nivell inferior.

(fig.1) - Vista en planta del nivell inferior de l'Hospital de la Santa Creu]

(fig.2) – Vista en planta del nivell inferior de l’Hospital de la Santa Creu

A la part septentrional, on trobem la Casa de Convalescència (actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans) i el Col·legi de Cirurgia (amb un amfiteatre anatòmic molt interessant) hi trobem també una de les dues portes d’accés al complex hospitalari, en aquest cas una porta austera, de mig punt, sense grans decoracions. Al contrari que aquesta, la porta d’accés oposada, la del sector meridional  (donant al c/ Hospital), si que té decoració, i en ella veiem un timpà esculpit on hi trobem diversos elements elusius al propi Hospital, amb el seu escut d’armes al centre del timpà sostingut per dos àngels, amb una inscripció als seus peus que versa de la forma següent:

Spital de Santa Creu que fo comensat  el XVII d’abril del any de Nostre Senyor MCCCCI

Timpà de la porta meridional. Carrer de l'Hospital.

(fig.3) Timpà de la porta meridional. Carrer de l’Hospital.

(fig. 4) Façana actual del Teatre Principal del 1776

Val a dir, que degut a les necessitats econòmiques de l’entitat, l’hospital va recórrer a les representacions teatrals per al seu finançament. Així, l’ incipient teatre de l’Hospital de la Santa Creu va adquirir l’exclusivitat per a la representació de comèdies a partir del 1603 per decret reial de Felip II, propiciant la construcció del Teatre de la Santa Creu a la Rambla, que passaria a denominar-se posteriorment “Teatre Principal“(fig.4). Aquest teatre va ser la competència directa del Gran teatre del Liceu (també situat a la Rambla) fins el 1918, quan després de perdre la exclusivitat, va perdre progressivament força davant del modern teatre operístic del Liceu.

Així doncs, durant 5 segles i de forma ininterrompuda, l’hospital de la Santa Creu ha acollit i acull als ciutadans malalts de la capital catalana. Val a dir, però, que actualment no es troba al mateix emplaçament que fa 500 anys, ja que a finals del s XIX i principis del XX, Pau Gil i Serra, un adinerat home de negocis establert a París, va deixar en herència quatre milions de pessetes per a la construcció d’un nou hospital a la moderna manera francesa a Barcelona. Aquest nou edifici (modernista) és el que avui coneixem com a hospital de la Santa Creu i Sant Pau, encabit en el nou teixit urbà de la ciutat en expansió, l’Eixample; i declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997 pel seu incalculable valor arquitectònic.

Actualment i des de l’any 1939, l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu acull la Biblioteca de Catalunya, on es custodien els documents més antics i importants en català, amén d’un amplíssim catàleg de publicacions, la majoria entorn a les humanitats.

  • Documental produït per Televisió de Catalunya molt interessant sobre l’Hospital de la Santa Creu:

Per saber-ne més:

– CONEJO DA PENA, Antoni. Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement. Universitat de Barcelona, 2002.(PDF)

– CARBONELL, E. CIRICI, A i GUMI, J. Grans monuments romànics i gòtics. Edicions 62, 1977.

– Blog:  De la Santa Creu a Sant Pau

Espero que us hagi agradat!

Pax Tecvm!

Jordi.